Tabula rasa

En Ramon torna a suggerir un tema molt interessant. El seu comentari ("I quina culpa tenen els pares de tenir un fill gandul?") indueix la possibilitat que el gandulerisme d'un fill –i, alerta, parlem d'un fill gandul, no pas d'un nen amb poques capacitats– sigui un fenomen de naixement, és a dir, hereditari, propi dels gens, i, per tant, quelcom de què els pares no són responsables. Primer error. Un fill no neix gandul, sinó que s'hi torna, ja que la mandra, malgrat que pugui haver-hi una part petita que sí, no és majoritàriament un producte de la genètica, no ve determinada, sinó que és producte dels hàbits a què hem educat de ben petit l'infant. És a dir, que depèn molt de la formació que de ben petit ha tingut el xiquet a casa, i això és competència directa dels pares.

Segon. Fins i tot, en cas que no fos culpa dels pares –que ja hem vist que sí–, tot i així els pinyols estaríem d'acord que els papis rics paguessin els extres del fill gandul, és a dir, que en cas que hagués de repetir els ho cobressin. Per què? Perquè la qüestió ja no és si és o no culpa d'ells, sinó que la qüestió és que aquell gandul de merda ens està a tots costant més calés del compte, mentre els seus papis estan forrats. I la llei diu que mentre un individu és menor els seus responsables legals són els seus pares o tutors, és a dir que són aquests qui n'han d'assumir les despeses. Ergo, de la mateixa manera que quan un nen trenca una finestra de l'escola, l'escola la cobra als papis –independentment que després els pares castiguin el nen a pagar-los per mesos la finestra–, el recàrrec per ser repetidor sent fill de pares rics també hauria d'anar als pares.

Salut!