Resurrecció

En l'últim post del nostre vell amic Marçal es llegia:
Alguns tenim un final, i, per molt que intentem oposar-nos-hi, acabem desapareixent. Això és el que li ha succeït al Pinyol. Internautes, el Pinyol ha mort.
Les causes de la mort es poden trobar en un aïllament social que l'ha dut a una situació similar a Baudelaire, i tots els poetes maleïts. Les drogues, l'alcohol -sempre he trobat curiós que aquests dos elements es separin-, la mala vida, l'han orientat, inequívocament, a la mort. Em sap greu que no li podreu dur flors, ja que l'hem incinerat. Si algú disposa d'una platja privada, podem negociar tirar-hi les cendres a bon preu. Moltes gràcies a tots!!! Funerària Oliveres i altres productes de la terra.
Nosaltres, molt de temps després de la seva mort, pretenem recuperar l'essència dels Pinyols, amb aquesta humilitat que tant caracteritzava l'autor de l'estimat espai mort.

dimarts, 30 d’octubre del 2007

Qüestió de drets i poder

Que les dones –i diem les dones perquè encara no hem trobat cap home en aquesta situació– han de guadir del dret a l'avortament és una obvietat. No només pel benefici d'aquella dona que no vol, en aquells moments, tenir una criatura, sinó també en benefici de la criatura, ja que el pitjor que et pot passar és ser fill d'algú que no t'ha volgut tenir.

Dit això, però, tenim un petit problema: els embarassos no desitjats sorgeixen després d'una relació sexual entre una dona i un home –són faves comptades. La llei avui per avui –si no estem mal informats– dictamina que, en protecció de la dona i el fill, quan una dona pareix un fill, el pare té l'obligació de fer-se'n càrrec, directament o econòmica. És a dir, que la dona, si ho vol, li pot exigir deures –val a dir que la paradoxa és que, proporcionalment, li pot exigir molts més deures que drets pot exigir-ne el pare; però això ja ho tractarem un altre dia.

Com vostès poden comprovar, en el cas que a España es regulés –i diem regulés perquè els avortaments a España són una realitat– l'avortament i no es canviés la llei estaríem davant de, possiblement, la major situació de desigualtat entre l'home i la dona, des de fa anys. Ja hem dit que la dona ha de tenir el dret a avortar, i és obvi que ha de ser una decisió presa per ella, vaja, que ningú pot obligar-li ni a tenir un fill ni a no tenir-lo. Ara bé, exceptuant casos extrems com les violacions i altres pràctiques similars –perseguides per la llei–, que ens consti, quan es comet un descuit sexual –vaja, quan ens oblidem de prendre les mesures anticonceptives– això és obra i culpa de dos individus, en la mateixa proporció: de l'home i de la dona. Per contra, obligar el pare a fer-se càrrec del fill en el cas que la mare volgués tenir-lo però ell no, és pensar que fou, o bé un descuit únicament del pare, o bé, fins i tot, una causa directa del pare. Follar sense condó ens agrada tant als homes com a les dones, ergo les responsabiliats s'han de repartir. Per tant, entenem que en el cas que l'home no volgués tenir un fill i la dona no volgués avortar, la dona n'hauria d'assumir totes les conseqüències, incloent les econòmiques, atès que seria una decisió que prendria ella, unilateralment.

Tot plegat és com si un fill li robés els calés al seu pare per comprar un gos d'amagat, ja que el pare no el vol, i, un cop comprat, encara el fill demanés al pare que el tragués una estona a passejar i li netegés les caquetes. Si vols una mascota, te n'has de fer càrrec, i més si és un fill, el teu fill.

Per acabar, citarem un fragment de la bibliografia que hem fet servir per tractar aquesta qüestió:

"Finalmente, hay otro abuso de poder sobre el que se guarda un silencio discreto desde hace treinta años: las mujeres poseen un poder sobre la reproducción que no se comparte. Si parece perfectamente legítimo que sea cada una quien decida, en último término, sobre un embarazo o no, por el contrario es un abuso de poder utilizar el esperam de un hombre que no quiere tener un hijo. El que un hombre no pueda procrear como fruto del descuido o contra la voluntad de una mujer es un progreso considerable, pero es un ataque moral imponer la paternidad al que la rechaza explícitamente. Dicho abuso de poder apenas es objeto de encuestas y de estadísticas. Todo se desarrolla en el secreto de las conciencias."
Elisabeth Badinter: Por mal camino. Alianza Editorial (2004)

5 comentaris:

Anònim ha dit...

És molt més fàcil, per un home jove, dir no a un fill, que dir no a l'ésser que s'està formant dins les teves entranyes. Per tant: el no raonat del pare, en cas que sigui raonat, no és el mateix no (a l'avortament) visceral i instintiu de la mare. No té la culpa ella de desitjar el seu fill quasi biològicament, i haver de mantenir-lo sola sense cap ajuda, només perquè a ell no li ve de gust, no li convé o prefereix no tenir-lo. Com qui escull una peli els divendres.

Marçal Girbau ha dit...

Perdoneu que intervingui en l'interessant debat que els pinyols ens proposen. Dos apunts:

- Jo també he llegit la Badinter, i ella demostra, precisament, que no existeix el que l'anònim insinua: l'existència biològica (i, per tant, universal) del sentiment maternal, per part de les dones, s'entén. Això de la intuïció maternal i la merda romàntica aquesta és absolutament cultural. Una parida, vaja, perfectament prescindible.

- Encara que no fos així, em sap molt de greu però, xata, has d'assumir les conseqüències de no anar en compte, i, si, existint tècnicament les possibilitats (l'avortament), tu vols tenir-lo, hauràs de ser valenta i portar-ho tu soleta: si ets prou gran per tenir un fill, no necessites un papa que faci aportacions econòmiques.

Salut!

Anònim ha dit...

Mulier serpens, non res humana sed ferox bestia! Toqueu fusta!

Vianant ha dit...

Marçal, a veure si quedem, que m'haigi d'assabentar dels problemes que tens amb la parella (i derivats) pel que comenten els pinyolaires... no pot ser... Hehehe. No, ara parlant seriosament: si una dona decideix tenir un fill sense el consentiment del pare, em sembla lògic que se n'hagi de fer càrrec ella tota soleta. Després hi ha casos i casos. Apa, salut!

Ramon Armengol ha dit...

D'acord que l'home te dret a decidir... Pero on es la responsabilitat i l'etica? Com deia un tiet meu, si ets prou home (i prou tonto) per follar amb una tia sense condeo, tmb has de ser prou home per responsabilitzarte dels teus actes.

Per suposat que la culpa de un embaras no desitjat es dels dos.