Resurrecció

En l'últim post del nostre vell amic Marçal es llegia:
Alguns tenim un final, i, per molt que intentem oposar-nos-hi, acabem desapareixent. Això és el que li ha succeït al Pinyol. Internautes, el Pinyol ha mort.
Les causes de la mort es poden trobar en un aïllament social que l'ha dut a una situació similar a Baudelaire, i tots els poetes maleïts. Les drogues, l'alcohol -sempre he trobat curiós que aquests dos elements es separin-, la mala vida, l'han orientat, inequívocament, a la mort. Em sap greu que no li podreu dur flors, ja que l'hem incinerat. Si algú disposa d'una platja privada, podem negociar tirar-hi les cendres a bon preu. Moltes gràcies a tots!!! Funerària Oliveres i altres productes de la terra.
Nosaltres, molt de temps després de la seva mort, pretenem recuperar l'essència dels Pinyols, amb aquesta humilitat que tant caracteritzava l'autor de l'estimat espai mort.

dimarts, 23 d’octubre del 2007

L'esquerra verda?

Hem rebut dos comentaris interessants en el passat post. Primer, ens dedicarem a respondre l'últim, que diu: "quan des de l'esquerra verda accepteu el discurs liberal-democràtic em feu molta por... de veritat. Realment sou les eines més eficaces i domesticades del capitalisme. Una abraçada!".

El CPC, reunits en sessió ordinària, té la voluntat de difondre les següents consideracions:
  1. Els pinyolaires, així com l'espai pinyoldoliva.blogspot.com, com ja hem reiterat força vegades, no són representants del moviment anomenat "esquerra verda", ni pretenen ser-ho. Cert és que el nostre difunt líder n'era militant i seguidor, però, malgrat la nostra obediència servil, i, malgrat que podem coincidir en molts punts de l'esmentat moviment, nosaltres sols ens dediquem a expressar allò que opinem, i a crear debat. El dia que el Partit Popular difongui una proposta sensata l'aplaudirem. Fins aleshores, aplaudirem tota proposta que considerem encertada.
  2. Pel que fa a l'assumpte de les llibertats personals, doncs, la nostra postura, de fet, dista molt de l'esquerra verda. Un bon exemple de la postura ecosocialista de la qüestió és l'autor del segon comentari, en Ramon Armengol, així com el nostre mateix difunt líder, en Marçal, qui es dedicaria a etzibar-nos que la llibertat mai, i sota cap concepte, es pot posar en dubte, així com la presumpció d'innocència, l'estat de dret i no sabem quantes coses més. Vaja, que nosaltres, en aquest cas, no coincidim en la visió bonista d'en Ramon, en Marçal i l'esquerra verda en general. Ells pensen que l'ésser humà és bo –en un sentit Rousseaunià– i nosaltres som Hobbessistes.


Sobre la molt interessant resposta d'en Ramon volem exposar el següent: els pinyolaires estem d'acord que cadascú ha de poder fer el que vulgui amb el seu propi cos, cert. Ara bé, si certes pràctiques l'Administració les desaconsella –consumir droga, per exemple–, considerem que ha de ser l'individu en qüestió qui assumeixi totes i cada una de les conseqüències del seu propi consum, i, per tant, en el cas que volgués, per exemple, seguir un tractament i desintoxicar-se, la resta de ciutadans no tindrien el deure de pagar-li, a través dels impostos, la seva desintoxicació. Evidentment, no caldria que ho pagués en diners, però sí, per exemple, mitjançant treballs per a la comunitat. Així mateix, si aquest individu, per contra, decidís no desintoxicar-se, podria viure feliçment fins que delinquís, moment en què hauria de ser processat judicialment. La vida és dura, i el bonisme marçalariesc-armengolesc no creiem que ajudi gaire.

7 comentaris:

Ramon Armengol ha dit...

Doncs no crec ni que l'home sigui ni bo ni dolent per naturalesa, aixo sempre depen del mon que el rodeja mentre es forma com a persona.

I s'ha de ser un ingenu per caure en frases com aquesta: " Així mateix, si aquest individu, per contra, decidís no desintoxicar-se, podria viure feliçment fins que delinquís, moment en què hauria de ser processat judicialment." Vosaltres doneu per fet que un drogadicte s'acaba convertin en delinquent. Aixo es una fal.lacia, sobretot tenin en compte que la majoria dels drogodependents van amb corbata i tenen molta pasta.

I parlant del tema del anterior post, si que em molesta que em vigilin. I no es que tingui por que em pillin fent algo, simplement que mai he cregut en el papa-estat. No soc, ni he sigut mai comunista.

Ramon Armengol ha dit...

Ah! I no heu dit res dels casos del comando Dixan ni del Brasiler de Londres

Anònim ha dit...

El bonisme marçalariesc no existeix

Anònim ha dit...

Et felicitem, ets el millor!

No, ara en serio. Que avui no podré quedar novament. Fins dilluns si Déu vol, al mateix lloc.

Moré ha dit...

Una noia en un tren agredida per un subproducte marxistoide

http://guiadeperplexos.blogspot.com/2007/10/una-noia-en-un-tren.html

Moré ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Anònim ha dit...

Aquí, aquí, "si certes pràctiques l'Administració les desaconsella –consumir droga, per exemple–, considerem que ha de ser l'individu en qüestió qui assumeixi totes i cada una de les conseqüències del seu propi consum"

Però això també hauria de ser extensible a l'educació per exemple: a l'institut es va a estudiar i no pas a tocar els collons, per tant, si es repeteix per haver tocat els collons, que els pares de la criatura paguin. Oi que a les universitats hi ha recàrrec si repeteixes (experiència pròpia)? Doncs el mateix.