Resurrecció

En l'últim post del nostre vell amic Marçal es llegia:
Alguns tenim un final, i, per molt que intentem oposar-nos-hi, acabem desapareixent. Això és el que li ha succeït al Pinyol. Internautes, el Pinyol ha mort.
Les causes de la mort es poden trobar en un aïllament social que l'ha dut a una situació similar a Baudelaire, i tots els poetes maleïts. Les drogues, l'alcohol -sempre he trobat curiós que aquests dos elements es separin-, la mala vida, l'han orientat, inequívocament, a la mort. Em sap greu que no li podreu dur flors, ja que l'hem incinerat. Si algú disposa d'una platja privada, podem negociar tirar-hi les cendres a bon preu. Moltes gràcies a tots!!! Funerària Oliveres i altres productes de la terra.
Nosaltres, molt de temps després de la seva mort, pretenem recuperar l'essència dels Pinyols, amb aquesta humilitat que tant caracteritzava l'autor de l'estimat espai mort.

dilluns, 8 d’octubre del 2007

Salaris i horaris

Segons les dades oficials, un diputat amb escó al congrés de Madrid té un sou d'aproximadament 2900€ bruts mensualment. Jo considero que, per ètica, aquest sou és molt més que correcte. Així mateix, dades del Col·legi de Metges de Catalunya, ens informen que "un metge de família d'un CAP, amb 16 anys d'antiguitat i mereixedor de tots els plusos amb què es premia el bon rendiment, cobra una mitjana de 49.000 euros bruts anuals", el que suposa, per tant, si fem la divisió, 3.500 € bruts en 14 pagues. És a dir, si considero més que correcte el sou del diputat, el sou del metge el considero extraordinari. Per tant, no hi ha excusa. Algú em pot dir amb la boca ben oberta que passa gana cobrant 3500 € bruts en 14 pagues??? Au va! Tot això no fa més que demostrar-nos que els metges no només haurien d'estar un mínim de 5 anys treballant pel Servei Públic si es llicencien en una universitat privada, sinó que a més haurien de tenir prohibit compaginar la feina al Servei Públic amb la feina a les mútues privades, i, de passada, si decidissin treballar per la privada se'ls hauria d'aplicar un impost especial extraordinari.

Els investigadors és un altre problema. Jo sóc del parer d'usar els incentius tant com es pugui: resultats --> premi, resultats --> premi. Els metges han de complir la funció de mecànics de la salut –amb tota la complexitat que vulguem–, en canvi els investigadors no deixen de ser uns filòsofs il·luminats, que compleixen amb la funció social de fer avançar el coneixement.

Sobre els segrests de manifestacions no puc dir altra cosa que vivim en un estat de dret democràtic, i això vol dir que els ciutadans tenim drets i deures. Tenim el dret a manifestar-nos, i el deure de comunicar-ho oficialment i consensuar els horaris i el trajecte. Dit d'una altra manera, no em sembla just que uns puguin decidir ocupar la Via Laietana sense l'acord amb la Generalitat i l'Ajuntament, perquè expliqueu-me: per quina raó els manifestants tenen més dret a passar per l'esmentada via que jo, que hi passo amb cotxe? Si no ho pacten amb la Generalitat, i la Generalitat no hi enviés els Mossos per evitar que hi passessin, després no s'haurien de queixar perquè jo els atropellés amb el cotxe. Si volem la selva, la tindrem. Jo, però, sóc una persona d'ordre.

5 comentaris:

Anònim ha dit...

d'ordre, de mètode i de disciplina. I no dic mai mentides.

Us en recordeu? ha dit...

Exacte. Ordre i disciplina en la "res publica", és a dir, en la cosa pública. En l'afer privat, cadascú que s'organitzi com vulgui, només faltaria. I tots sabem que com bé demanava en el seu moment el nostre Líder, aquest no és el lloc indicat per tractar els assumptes privats. Certament, és obvi per a tothom que els humans diem mentides, però és que qui no diu mentides? Els sofistes, dels qui som bons amants, consideraven que la veritat no s'havia de valorar tant com els platonistes creien. Possiblement, en la nostra societat, tan sincera i tan correcta, la veritat és excessivament valorada... I prova d'això és que ningú diu ser de dretes, però en les eleccions, caram tu, quins resultats obtenen.

Jo compleixo la llei, i això és el que a tu i a la resta ha d'importar. Tot allò que jo faci, essent legal, i als altres no els agradi, tinc tot el dret a fer-ho, i l'únic que els altres podran fer és mirar de fer-ho esdevenir il·legal, si és oportú.

Salut.

Anònim ha dit...

tu si que ets il·legal. No sé com et deixen entrar a la república...

Anònim ha dit...

Sempre et felicitem, ets el millor!

Ramon Armengol ha dit...

el deixen entrar a la repu pq saben que em coneix, que jo soc de la casa