Molta activitat blogil...

Observo, astorat, que la col·lega de facultat del nostre líder ha decidit canviar el seu perfil. En ell ara ella es descriu així: "Sóc individualista i egoista i no ho considero defectes, sinó que crec que és una realitat que forma part de tothom, i que el que de debò diferencia les persones és si coneixen i assumeixen la seva naturalesa o no."

L'altre dia el nostre líder ens confessava que se l'havia trobada un parell de vegades per la facultat i que, en contra del que pogués semblar al seu blog, no era una persona "malvada", ni tan sols antipàtica. De fet, ell afegia que era més fàcil parlar amb ella i connectar-hi que no pas amb certs individus o indivídues que viuen apassionadament l'existència, rebutjant en tot moment el materialisme i apostant per una espècie de vida emocional desorbitada a què tu i jo mai podrem accedir. En conclusió, doncs, el nostre líder afirmava que era relativament senzill posar-se d'acord amb ella perquè tots dos rebutjaven fermament el paternalisme que existeix tant a la dreta com a l'esquerra –és que els "sociocristians" no són paternalistes?

Certament, na Blanca té molta raó sobre la qüestió de l'individualisme, l'egoisme i el fet que són qualitats intrínseques en la natura. I ho hem parlat moltes vegades. I és, doncs, el moment de decidir si ens agrada o no. Jo crec que l'humà pot aspirar a més, i per tant, i ho dic sense embuts, tal com ella fa a l'hora de definir-se, les societats humanes s'han de dedicar, en una mesura racionalitzada i sempre pel bé col·lectiu, a reprimir-nos mútuament. Sí, ho heu llegit bé: es tracta que mútuament ens reprimim. Necessitem que mútuament ens posem barreres per evitar que això es transformi en una selva. Cert, alguns hipòcrites parlen d'educació. A mi m'agrada parlar de repressió, igual que a ella li agrada parlar d'egoisme.

Salut!