Resurrecció

En l'últim post del nostre vell amic Marçal es llegia:
Alguns tenim un final, i, per molt que intentem oposar-nos-hi, acabem desapareixent. Això és el que li ha succeït al Pinyol. Internautes, el Pinyol ha mort.
Les causes de la mort es poden trobar en un aïllament social que l'ha dut a una situació similar a Baudelaire, i tots els poetes maleïts. Les drogues, l'alcohol -sempre he trobat curiós que aquests dos elements es separin-, la mala vida, l'han orientat, inequívocament, a la mort. Em sap greu que no li podreu dur flors, ja que l'hem incinerat. Si algú disposa d'una platja privada, podem negociar tirar-hi les cendres a bon preu. Moltes gràcies a tots!!! Funerària Oliveres i altres productes de la terra.
Nosaltres, molt de temps després de la seva mort, pretenem recuperar l'essència dels Pinyols, amb aquesta humilitat que tant caracteritzava l'autor de l'estimat espai mort.

dijous, 11 d’octubre del 2007

Qüestió de bicisme

Hi ha dues afirmacions sobre la nostra existència ben clares: som homes de llei, i ens agrada la bicicleta. Aquestes dues qüestions, ben barrejades, comporten que, malgrat no estar-hi d'acord al 100%, haguem de veure'ns obligats a complir l'ordenança de circulació de les bicicletes de Barcelona. És a dir, que no podem anar per les voreres si ens veiem obligats a canviar la direcció constantment, que no podem envair el carril-bus, que hem de dur els llums reglamentaris, i... que no podem escoltar música si anem circulant.

Aquest darrer punt és, a parer nostre, dels més injustos, perquè vés si no és pitjor anar conduint un cotxe mentre vas debatent sobre –què sabem nosaltres...– els dos aires del morir-se –l’atac de cor senzill que et clava empenta o el càncer i el seu llarg reproduir-se–; que escoltar música, això és, art, mentre et mous sosteniblement per la ciutat. En tot cas, com a mostra de rebuig a tal normativa i com a prova més de la nostra capacitat d'inventiva, àdhuc, d'agudesa, el Consell de Pinyolaires de Catalunya –també anomenat CPC– proposa que tots els ciutadans que la rebutgin es dediquin a fer el que nosaltres hem fet avui: anar per la ciutat amb bicicleta i amb uns cascos a les orelles, però que no estiguin connectats enlloc, sinó que sols estiguin col·locats dins la butxaca dels pantalons –o dins la bossa de mà, per a elles i elles. Aleshores, es tracta que quan veieu un agent de la Guàrdia Urbana el crideu i li digueu: miri miri, porto uns casquets auditius a les orelles!! L'agent es dirigirà a vosaltres i us començarà a fotre un rotllo impressionant, quan, de cop, vosaltres traureu el cable de la butxaca i li mostrareu l'absència de qualsevol reproductor o similar dins l'esmentada butxaca.

Au, a pedalar!!!

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Home, com a mesura de protesta no està malament, però és del tot justificat que no es pugui circular amb auriculars posats (com tampoc s'hauria de poder dur la música ressonant dins un cotxe a segons quins nivells) per seguretat, t'evitaràs accidents per no haver sentit la botzina o el "Filldeputa mira per on vas" que un amable conductor t'haurà dedicat mentre t'esquivava.

Anònim ha dit...

Hem parlat i discutit, els teus fans incondicionals, i hem decidit deixar de felicitar-te. Ja t'ha quedat prou cla que ets el millor i que sempre tens raó. A més, alguns dels nostres, han tingut la sort de trobar-te aquests últims dies i ja has vist, creiem, com t'adorem i t'estimem. Sempre teus, et felicitem, ets el millor!!!!!!!