Em trobava fent una tasca més pròpia de l'arqueologia que no pas de l'estudi musical quan he topat amb aquest vídeo:
Mireu-lo, no creureu haver perdut el temps. Després d'haver-lo visionat s'entén que avui no s'escolti música en català. Es tracta, ni més ni menys, de Sau, en un concert emès pel canal 33. El desafinament del cantant i de les guitarres, la manca de sincronia entre els músics, la mala qualitat de les cançons, la mala producció, en fi, tot plegat provoca que sigui incomprensible que aquest grup obtingués l'èxit que va tenir. El millor disc d'aquest és, sens dubte, el darrer i menys conegut (Amb la lluna a l'esquena). Ara bé, és ben cert que en els primers anys dels 90 es van fer absolutes barbaritats amb la música, que, amb l'excusa de cantar en català, van ser notablement valorades per públic i crítica. Quina merda de país, quina merda d'espectadors! Quina merda de 7 milions, que dirien Els Pets.
La gran pregunta: com, els catalans, podien ser tan imbècils d'escoltar això?
La gran pregunta: com, els catalans, podien ser tan imbècils d'escoltar això?
3 comentaris:
T'estimo!!!! Ets el meu ídol! Ets l'hòstia consagrada! Ets la rehòstia!
Ah, que me n'oblidava. Vull que sàpigues que ets el millor, eh?
Et felicito, ets el millor! (últimament tothom ho diu)
A tot això, t'has oblidat que també et felicitem sempre!
Publica un comentari a l'entrada