Ja som aquí

Intentarem respondre totes les qüestions:

• Nosaltres no donem per fet que una persona drogodependent esdevindrà inequívocament delinqüent. Això ho heu dit vosaltres. Simplement, el que proposem és que no es tingui pietat d'un delinqüent pel fet que sigui un malalt drogodependent, això és, que se'l tracti igual que si no ho fos. És a dir, si una persona ha de tenir la llibertat per consumir la droga que li vingui de gust, s'entén que aquesta persona, pel seu propi criteri, escull consumir-la, és lliure de fer-ho. Per tant, des de tal punt de vista, els drogodependents no s'haurien de considerar individus malalts, sinó simples irresponsables per no saber controlar la seva pròpia vida. Per contra, si considerem –com nosaltres pensem– que els drogodependents són individus malalts, immediatament ens veiem obligats a considerar que la decisió de consumir droga no ha estat producte de la seva llibertat, sinó de la seva malaltia, i, per tant, cal tractar-los.
  
• Cert és que sovint els mecanismes cometen errors –el cas Dixan, i d'altres–, però això passarà sempre, i sempre en el mateix percentatge. Ens hem de resignar a acceptar que l'humà no és perfecte, això sí, sempre en el mateix tant per cent.
  
• Ens resulta curiós que una persona d'esquerres no cregui en el Papa-Estat, car quan demana més justícia social als polítics no fa altra cosa, de fet, que demanar al "papa" que posi ordre, que li digui al germanet gran que ell també té dret a jugar a la play. El que no es pot pretendre és tenir un pare només quan ens interessa, i quan no ens ve de gust seguir les ordres del papa, emancipar-nos. O una cosa o l'altra.