Resurrecció

En l'últim post del nostre vell amic Marçal es llegia:
Alguns tenim un final, i, per molt que intentem oposar-nos-hi, acabem desapareixent. Això és el que li ha succeït al Pinyol. Internautes, el Pinyol ha mort.
Les causes de la mort es poden trobar en un aïllament social que l'ha dut a una situació similar a Baudelaire, i tots els poetes maleïts. Les drogues, l'alcohol -sempre he trobat curiós que aquests dos elements es separin-, la mala vida, l'han orientat, inequívocament, a la mort. Em sap greu que no li podreu dur flors, ja que l'hem incinerat. Si algú disposa d'una platja privada, podem negociar tirar-hi les cendres a bon preu. Moltes gràcies a tots!!! Funerària Oliveres i altres productes de la terra.
Nosaltres, molt de temps després de la seva mort, pretenem recuperar l'essència dels Pinyols, amb aquesta humilitat que tant caracteritzava l'autor de l'estimat espai mort.

dimecres, 17 d’octubre del 2007

Curiositats...

M'encanta mirar-te quan dorms, perquè estàs com absent.

M'encanta increpar aquells que m'acompanyen en el vagó de tren, tot mirant-los fixament als ulls fins que abaixin la vista.

M'encanta increpar aquells que m'acompanyen en el vagó de tren mentre dormen absents, tot mirant-los fixament perquè en despertar-se s'ennueguin.

Sau va dir:

M'agrada la gent que mira als ulls.

2 comentaris:

Anònim ha dit...

ets boig!

Anònim ha dit...

Sempre a favor de Sau ;)
Amb el post del dia 3, per un moment, vaig pensar que aquí també estaves equivocat.