Resurrecció

En l'últim post del nostre vell amic Marçal es llegia:
Alguns tenim un final, i, per molt que intentem oposar-nos-hi, acabem desapareixent. Això és el que li ha succeït al Pinyol. Internautes, el Pinyol ha mort.
Les causes de la mort es poden trobar en un aïllament social que l'ha dut a una situació similar a Baudelaire, i tots els poetes maleïts. Les drogues, l'alcohol -sempre he trobat curiós que aquests dos elements es separin-, la mala vida, l'han orientat, inequívocament, a la mort. Em sap greu que no li podreu dur flors, ja que l'hem incinerat. Si algú disposa d'una platja privada, podem negociar tirar-hi les cendres a bon preu. Moltes gràcies a tots!!! Funerària Oliveres i altres productes de la terra.
Nosaltres, molt de temps després de la seva mort, pretenem recuperar l'essència dels Pinyols, amb aquesta humilitat que tant caracteritzava l'autor de l'estimat espai mort.

dilluns, 11 de juny del 2007

Sóc un líquid

Hola, sóc un líquid de color blanc de baixa graduació, i la gent m'anomena pel color que tinc. Sóc especialista en tot allò que signifiqui adaptar-se a qualsevol envàs: gràcies al meu estat liquat puc residir en una ampolla de vidre, en una de plàstic, en un got, en una copa, en un plat, i, fins i tot, dins la teva boca, per tot arreu, àdhuc entre les teves dents i genives. Així doncs, allò que em caracteritza és, precisament, el fet que em defineixo en funció d'on tu em situïs. En un temps molt breu, puc passar d'un costat a l'altre, d'una mà a l'altra, d'una banda del riu a l'altra. De fet, sense anar més lluny, jo fa sis mesos era un producte dins d'una ampolla de 75cl., que encara no havia passat el temps necessari a la bodega. De cop, però, vaig voler sortir de la bodega per veure la llum, i, és clar, vaig agradar tant a tothom que primer em van servir en un got de 20cl. i se'm van beure; més tard, un salvador de la pàtria també es va voler servir –20cl. més–; i, a dia d'avui, un tercer individu també m'ha servit en un dels seus múltiples gots de 20cl, fet que provoca que, si ho sumeu i ho resteu, en aquests moments em trobi dividida en tres gots de 20 cl. i el cul de mi encara és a l'ampolla, de qui renego constantment.

Tot això t'ho dic perquè, atès que no em fa sentir gaire bé que el meu cul encara es situï a l'ampolla de la mediocritat, t'adonis que els 15cl. restants encara els pots degustar tu, malgrat que has de saber que, com en tot, hi ha classes, i, és clar, el cul és el menys desitjat de mi, perquè és on hi van a parar totes les misèries que porto dins. No és tan difícil tastar-me. Sols m'has d'agafar, posar-me cap per avall, i abocar-me dins teu. Jo m'adapto a qualsevol dels teus desitjos: sóc un líquid, sóc lliure.

14 comentaris:

Anònim ha dit...

JOJOJOJOJOJOJOJOJOJOJOJOJOJO!!!!!!



Boníssim!!!!!! Boníssimm!!!!!!! Juas juas juas juas juas juas juas...

Per què no li envies al SS, aviam si aquest cop també et felicita?

Jajajajajaa

Anònim ha dit...

Impressionant

Crec que tots sabem de què i de qui estem parlant...

Ferran Caballero ha dit...

Lamentable, as usual.

Anònim ha dit...

Jo ho hauria dit millor, però felicitats. Quina colla de trepes estan fets tots plegats, són menys autèntics que una moneda de 3 euros...

Per cert, faig constar en aquest espai que la trepa numero 1, altrament anomenada Blanca (perquè de Nausicaa no en té res) censura els comentaris que no li convenen. Tan jo, com un company meu, al llegir la seva última experiència gastronòmica, tan i tan rellevant i tan i tan intel•lectual (es deuen pensar que són un nou grupet futurista o d'algun corrent elitista, fora del comú) vam apuntar un seguit de cosetes que després ella s'ha dedicat a eliminar, perquè només demana i suporta que li riguin les gracietes.

Vam aportar dos punts:

1- Com n'era de snob i estúpid menjar al Bulli i més celebrant l'aniversari d'un fantasma, havent-hi llocs igual de bons i a millor preu. Tanmateix si hi vas, cal fer-ne gala??

2- Preguntàvem qui li havia pagat el menjar: si son pare, si en Salvador (que ja podria obrir un orfanat per joves amb "talent") o ella mateixa amb l'esforç del seu treball (tan introduïda al món laboral). Per altra banda creiem que podia ser ben possible que en Salvador hagués posat un fons comú per tots els seus fillets, ja que per aquests programes "a lo Moros i Cristianos" als que assisteix (quelcom més seriós i competent ni està fet per ell ni existeix a antena3) deu cobrar fort.

Quina barra; a la mina haurien d'anar!

Anònim ha dit...

Trobo que per considerar "mediocre" a la persona de la que el post és metàfora, en parleu bastant...

Evidentment, la possibilitat que en certa manera li tingueu enveja és absurda... o no?

El que és segur és que els pinyols anònims que escriuen aquí no gaudeixen de certes xarxes de contactes, cosa que els deixa fora de tota elit de veritat. I si l'objecte de les seves obsessions és gent que SI que disposa d'aquestes xarxes... doncs potser vol dir alguna cosa.

Sort que encara ens queden elits...

Per cert, l'anòmim de "a la mina haurien d'anar", té algun parentiu familiar o espiritual amb Ceauşescu, Pol Pot o Mao?

Anònim ha dit...

"Vine amb mi cap a elit,
on tot és més divertit"

oi, Sir Chals?

Anònim ha dit...

"El que és segur és que els pinyols anònims que escriuen aquí no gaudeixen de certes xarxes de contactes, cosa que els deixa fora de tota elit de veritat."

Osigui que si no tens contactes no triunfes. Per començar: Estar en una elit no és, per res, sinònim d'ésser feliç o d'estar satisfet. Si fos aquest el tracte preferiria ser un desgraciat/ada abans de vendre'm d'una manera tan evident. Per acabar: Contactes?? Ser un protegit d'un titella mediàtic és tenir contactes? Va, per favor, explica-li la broma a un altre...

Apa, fins ara!

Anònim ha dit...

Endavant Pinyols, sempre fent amics... Jejejeje

Anònim ha dit...

Com que fa dies que no em trobava en una bona discussió de comentaris, em permeto de respondre:

No estic dient que la gent ben connectada siguin Déu ni siguin més feliços. Però segur que tenen oportunitats de tractar amb gent interessant(i això per si sol ja està prou bé), i si, de sortir-se'n millor professionalment. I establir xarxes de contactes no vol dir vendre's (bé, en extrem si), vol dir ser hàbil i aprofitar oportunitats.

Insisteixo que el que transpira tot això és ràbia, i la ràbia ve de l'enveja. No enveja de ser un protegit d'un "titella mediàtic" sinó de ser un protegit d'algú que pot conèixer algú important... I la veritat és que ho comprenc, quan l'única elit que teniu són el Saura i la Mayol...

Anònim ha dit...

Perdona, però a mi no m’insultis ni em posis etiquetes sense fonament. Que em repelin els neoliberals, els convergents (entre d’altres que ja no tenen ni nom) no significa que em representi ICV. A mi si algú em protegeix és el meu geni (quan cal usar-lo) i els meus. Ni Saures ni Mayols; no fan tant fastig com el vostre conservadorisme burgès, però, si més no, no són símbol de la meva seguretat. Com a mínim, ja que menteixen (que és la seva feina) ho fan sota el consentiment de molts ciutadans (no sota el meu perquè no entenc de democràcies), però vosaltres us feu passar per una colla d’erudits tan sols perquè coneixeu un parell d’artistes frustrats que us venen gat per llebre i tots compreu la moto sense reflexionar.

I tan que sento ràbia, ràbia de llegir-vos, de sentir-vos parlar, d’haver d’aguantar a la TV les paraules absurdes d’un reaccionari inflexible mentre tanta gent pateix injustícies dia rere dia. Gent interessant? Però a qui vols enganyar? A part de quatre llibres d’economia i globalització, de quatre teories dretanes, has llegit algun llibre de veritat? U dic perquè si l’SS és un home interessant l’amo d’aquest bloc és un buda. De quina literatura partim, de quina base parlem?

Manjeu al Bulli, en feu un esdeveniment imprescindible, aneu d’elegants i educats per la vida, menyspreeu tot allò que, per vosaltres, no té prou classe i de mentre el vostre gran mestre (i falta que us fa que existeixi perquè sigueu algú) fa callar de manera brusca, bruta i desagradable a les persones que li porten la contrària a tots els llocs tant importants on és invitat.

Enveja? No t’equivoquis; la meva ira prové de d’indignació, d’haver d’assumir segons quines idees que corren i sentir impotència perquè voteu igual que jo. I sí, la ira porta a la por. Jo us tinc molta por, perquè no existeix res més perillós que la ignorància que gasta un vanitós.

Anònim ha dit...

El polemista anònim em confon amb un integrant del cenacle de S.S., cosa que és equivocada. No en formo part ni tinc cap ganes d'anar al Bulli ni llocs similars. Formo part d'una relativa elit de ciutat mitjana, però poca cosa més.

Vaig compartir algun sopar amb el mateix S.S. i coincideixo en que és un personatge... excessiu, hiperbòlic. No és que personalment m'inspiri admiració ni res així, però crec fantàstic que existeixi, que provoqui, que defensi plantejaments iconoclàstes i oposats a tot allò que s'accepta.

O és que sou com els catòlics integristes i considereu pecat tenir "mals pensaments"?

En fi, no és que no podeu sofrir que un grapat de gent escriguin als seus respectius blogs (individuals o col·lectiu) coses que no us agraden, és que a aquesta gent la llegeixen més que a vosaltres, que coneixeu la veritat i la salvació. Indignació? La que es vulgui. Però d'una manera o una altra, l'enveja hi acaba sent present.

Tot i que li admeto raó en una cosa, no hi entén de democràcies:
"...sentir impotència perquè voteu igual que jo". Què, mestre? El vot d'uns ha de prevaler sobre el dels altres? Ai que ens tempta el totalitarisme... (fa dies, em temo)

Per cert, li recomano al polemista anònim que es calmi; pel to del seu post sembla que "haya salido de sus casillas", i això no és bo per la salut. I també li suggereixo que revisi el que escriu. Ja és prou dolent escriure a cop calent com per, a més, fer faltes d'ortografia evidents.

Anònim ha dit...

Tu és que escrius tan fredament, amb una maduresa...Tot pensat, sense rencor... El que em pregunto és perquè contestes si tu ets el calmat?

Apa, com vulguis!

Anònim ha dit...

Tranquil anònim, ara ataquen amb k si escrius en calent amb k si faltes...(com si ell no en fes mai), perquè no poder agafar-ho per enlloc més. Però ja s'ho faran: són uns sectaris reprimits!!

Anònim ha dit...

Per part meva, tanco la discussió responent a la darrera pregunta:

Contesto pel mateix motiu que posteja tothom en els comentaris, per la petita diversió que és polemitzar sense normes ni límits. La calma? la calma és indispensable; si m'hagués d'enfadar, ja no seria divertit, no us sembla?