Resurrecció

En l'últim post del nostre vell amic Marçal es llegia:
Alguns tenim un final, i, per molt que intentem oposar-nos-hi, acabem desapareixent. Això és el que li ha succeït al Pinyol. Internautes, el Pinyol ha mort.
Les causes de la mort es poden trobar en un aïllament social que l'ha dut a una situació similar a Baudelaire, i tots els poetes maleïts. Les drogues, l'alcohol -sempre he trobat curiós que aquests dos elements es separin-, la mala vida, l'han orientat, inequívocament, a la mort. Em sap greu que no li podreu dur flors, ja que l'hem incinerat. Si algú disposa d'una platja privada, podem negociar tirar-hi les cendres a bon preu. Moltes gràcies a tots!!! Funerària Oliveres i altres productes de la terra.
Nosaltres, molt de temps després de la seva mort, pretenem recuperar l'essència dels Pinyols, amb aquesta humilitat que tant caracteritzava l'autor de l'estimat espai mort.

divendres, 8 de juny del 2007

A favor

Ens hem trobat aquest article avui a El Periódico. Totalment d'acord. Qui s'hi apunta?


La insòlita 'mani' dels mossos

JOSEP Pernau

Per acusar alguns mossos de cometre maltractaments, al conseller d'Interior, Joan Saura, li han muntat una manifestació. Un fet tan singular reunia 4.000 mossos. Si el total de la dotació s'acosta als 12.000 agents, no és exagerat dir que la totalitat de la plantilla ha estat mobilitzada: ho ha estat pels sindicats o pel cos, de manera que els segons han tingut un servei inaudit: vigilar els seus propis companys.
Segona singularitat: Catalunya té ara el cos policial més expert en l'exercici del dret de manifestació. En general, els antiavalots d'altres cossos coneixen bé la teoria, i de la pràctica l'únic que saben és el que els van ensenyar des de l'altre costat de la barricada, on només s'aprèn a manipular els pots de fum i poca cosa més. Els Mossos, en canvi, tenen un coneixement global. No són els temps dels grisos, però a vegades es fa necessari dispersar els antisistema. Només cal veure el paisatge que envolta aquests dies la cimera del G-8, al cor d'Europa.
Però el que és més notable del cas és que per primera vegada s'ha celebrat una manifestació de policies contra el seu cap, el conseller Saura. El que dimecres veien els ciutadans a la Via Laietana no era l'assaig d'unes escenes per a una pel.lícula. La marea humana que baixava cap a la plaça de Sant Jaume estava formada per ciutadans que tenen reconegut el dret al cabreig i l'expressaven lliurement. Demanaven ni més ni menys que la dimissió del mandatari. Però un altre detall notable del cas és que no hi ha hagut represàlies, i això ha provocat l'acusació de tou per a Saura.
Tots contra ell no pot ser. Em pregunto: ¿per què no una segona manifestació, ara de suport al conseller?