Resurrecció

En l'últim post del nostre vell amic Marçal es llegia:
Alguns tenim un final, i, per molt que intentem oposar-nos-hi, acabem desapareixent. Això és el que li ha succeït al Pinyol. Internautes, el Pinyol ha mort.
Les causes de la mort es poden trobar en un aïllament social que l'ha dut a una situació similar a Baudelaire, i tots els poetes maleïts. Les drogues, l'alcohol -sempre he trobat curiós que aquests dos elements es separin-, la mala vida, l'han orientat, inequívocament, a la mort. Em sap greu que no li podreu dur flors, ja que l'hem incinerat. Si algú disposa d'una platja privada, podem negociar tirar-hi les cendres a bon preu. Moltes gràcies a tots!!! Funerària Oliveres i altres productes de la terra.
Nosaltres, molt de temps després de la seva mort, pretenem recuperar l'essència dels Pinyols, amb aquesta humilitat que tant caracteritzava l'autor de l'estimat espai mort.

dimecres, 6 de juny del 2007

La mort

Què és això que tanta por ens provoca? Per què parlem tan poc de la mort? Per què no ens hi trobem bé, amb la mort? Al capdavall, si no sabem què hi ha, tampoc ens ha de fer por, no?

Per què quan algú es vol morir correm a salvar-lo, com si la mort fos un perill? Qui ens hem cregut que som per fer tal cosa?

Els que es volen morir, que es morin, si és la seva voluntat: són éssers adults i lliures per decidir-ho. Si nosaltres ho intentem evitar és per dues raons maleïdes:

  • perquè no volem perdre aquella persona --> per tant, sentiment absolutament egoista
  • perquè creiem que aquell individu no té totes les facultats mentals per saber què li convé. En aquest cas, la qüestió és força més greu, perquè ens erigim per damunt dels altres i decidim qui està sa i qui està malalt. Si et vols morir, estàs malalt i t'haig de curar.



Una desena de pinyols

1 comentari:

Anònim ha dit...

Qualsevol diria que esteu abraçant el liberalisme... a veure si és veritat!