Resurrecció

En l'últim post del nostre vell amic Marçal es llegia:
Alguns tenim un final, i, per molt que intentem oposar-nos-hi, acabem desapareixent. Això és el que li ha succeït al Pinyol. Internautes, el Pinyol ha mort.
Les causes de la mort es poden trobar en un aïllament social que l'ha dut a una situació similar a Baudelaire, i tots els poetes maleïts. Les drogues, l'alcohol -sempre he trobat curiós que aquests dos elements es separin-, la mala vida, l'han orientat, inequívocament, a la mort. Em sap greu que no li podreu dur flors, ja que l'hem incinerat. Si algú disposa d'una platja privada, podem negociar tirar-hi les cendres a bon preu. Moltes gràcies a tots!!! Funerària Oliveres i altres productes de la terra.
Nosaltres, molt de temps després de la seva mort, pretenem recuperar l'essència dels Pinyols, amb aquesta humilitat que tant caracteritzava l'autor de l'estimat espai mort.

dilluns, 18 de juny del 2007

No fiquis el dit a l'endoll: és perillós.

No suporto els endolls, els trejemanejes, els xanxullus, els acords tàcits, els contactes, els amiguetes, els dofins, els padrins, i tot el que s'hi assembli.

No fa massa, una companya de la facultat em confessava que a través d'un padrí havia aconseguit una beca que encara no existia. La qüestió era senzilla: el padrí la presentava al GRAN catedràtic, tot seguit ella treballava per al catedràtic per a un projecte sense rebre un duro, i al cap de pocs mesos es convoca una beca de col·laboració que tenia com a principal requisit haver col·laborat en aquell projecte en anterioritat. Evidentment, l'única persona que tindrà aquest requisit serà ella.

Aquest és el país que tenim, l'Espanya d'Un soñador para un pueblo, la Catalunya de Rusiñol i la merdeta de l'Auca del Senyor Esteve, un país de pandereta, un país de famílies, en què gairebé sempre són els mateixos els qui estan a dalt. En això potser Ciutadans té raó. Potser una bona mesura seria que ajuts i beques es donessin pel cognom, de tal manera que no pogués haver-hi una concentració de cognoms genuïns, i que fos obligatori introduir cognoms tipus Pérez, Sánchez, Fernández, Alonsos, Alfonsos, Lozanos, etc.

No volem un país unit? No volem un sol país i fort? Doncs cuidem-lo, que, en cas contrari, el que tindrem serà diversos barris barallats entre ells.
Visca Catalunya!

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Discriminar prestacions socials en funció del cognom?

Això ja n'hi havia uns que ho feien... fa una mica més de mig segle, en un gran país centreeuropeu. Als que es deien Steinmann, Cohen, Levy, i similars, doncs... els negaven algunes cosetes, perquè no les mereixien...

Tanta ràbia fa no saber fer contactes? També és una habilitat personal...

Us en recordeu? ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Us en recordeu? ha dit...

Més enllà de la discussió sobre si els centreeuropeus ho feien bé o no (jo diria que el dubte ofèn), és ben bé que no ha entès l'acudit. Certament, si fer contactes és un mèrit, aleshores deixem-nos d'hipocresies i no convoquem beques, no creu? El problema, precisament, és que vostès (i els GRANS d'aquest país) tenen vergonya de vostès mateixos, i necessiten tapar-ho. Per això s'inventen coses que evitin que la resta del món vegi la realitat, i d'això en diuen transparència.

Cregui'm, si vostè creu que fer contactes és un mèrit, acabin amb tots els protocols! Segur que no tindran nassos, perquè estan acomplexats. I, desenganyi's, estan acomplexats perquè saben que no és ètic, que no és propi de persones amb valors i morals civilitzades. És clar que, tenint en compte les seves tendències sionistes, com es pot esperar una mínima mostra de civilitat?

Anònim ha dit...

Vergonya? Transparència? Acomplexats? (Formo part de ELLS?) Em sembla que aquí s'està barrejant la velocitat amb el "tocino" i la magnèsia.

Si, tinc una perspectiva poc idealista. Però sé que les coses han anat així des que el món és món, i hi seguiran anant. Pretendre canviar-ho només porta frustració i ràbia a qui ho pretén (per molt que se senti moralment superior).

Per cert, els "protocols" als que es refereix l'autor, són els dels Savis de Sió? Ho dic perquè es nota que està atent al més mínim indici d'acció per part dels malvats jueus, que com tothom sap només ordeixen maldats per tal de dominar el món i sotmetre a la gent de bé. Cal anar amb compte amb els agents sionistes que desestabilitzen el món occidental (i l'oriental també, de passada) recordant les presumptes victimes del presumpte holocaust...

Anònim ha dit...

Hosti Marsal,

mira els cognoms dels que manen al país, mira els cognoms dels que manen a l'Estat, mira els cognoms dels professors de la facultat de Filologia Hispànica i el dels seus becaris, mira els de les llistes de subvencions de la Generlaitat, mira els de les llistes de CiU o d'ERC... Va home, va... Aquest discurs està passat. És cert que hi ha enxufisme, però no per catalanitat, sí per contactes i família i és lamentable i hem de crear un sistema que garanteixi que no passi perquè ens juguem el futur del talent del país. Si de cas, hem de ser meritocràtics i a l'hora garantir igualtat d'oportunitats, però res de balances ni discriminacions positives. Això dels cognoms castellans és propaganda, i no entenc com te la pots creure... A Catalunya, i ti ho has denunciat alguna vegada, hi ha cognomníssims que són col.laboracionistes espanyols i classistes excloents, mafiosos i de tot; i hi ha cognomnez que són independentistes i talentosos creadors de futur. I viceversa. Ja no s'ho empassa ningú que per ser catalanista s'hagi de tenir poder i cognom (mira el país, per favor!) i per ser espanylista, tenir -ez.

Hi una cosa sobre els cognoms a més que fa esbiaixar la mirada sobre les diferències: hi ha molts cognoms catalans: vila, girbau, sostres, puigcercós, etc.. i pocs de castellans: fernàndez, garcia, etc... que fa que hi hagi molta més gent que es diu Fernàndez que gent que es digui Vila. Això ha provocat que tan en les llistes de nousnats com en les llistes de qualsevol cosa predominin els fernàndez (etc) perquè n'hi ha més: el que en cap cas vol dir és que siguin espanyolistes!

En fi, a vegades la teva demagógia és irresponsable, la debilitat del teu pensament es filtra pertot, entre els tòpics de l'esquerra i les reflexions frívoles sobre converses caçades al vol. Encara no he vist mai que puguis passar de l'anècdota a la categoria, continuo atent, perquè fiques els dits prou bé dins de l'anècdota; però caldria que t'aclarissis amb la mateixa contundència amb la que jutges i condemnes els altres, el país o el que faci falta, gentleman.

I escolta, no cal que facis aquest Visca Catalunya tan irònic i cínic i sarcàstic i tot el que creus veure quan prems l'última tecla del teu post. Hauries de sentir vergonya d'aques migrats recursos humorístics, que només fan que evidenciar la teva ignorància, i el poc rigor de les teves bones intencions.