Resurrecció

En l'últim post del nostre vell amic Marçal es llegia:
Alguns tenim un final, i, per molt que intentem oposar-nos-hi, acabem desapareixent. Això és el que li ha succeït al Pinyol. Internautes, el Pinyol ha mort.
Les causes de la mort es poden trobar en un aïllament social que l'ha dut a una situació similar a Baudelaire, i tots els poetes maleïts. Les drogues, l'alcohol -sempre he trobat curiós que aquests dos elements es separin-, la mala vida, l'han orientat, inequívocament, a la mort. Em sap greu que no li podreu dur flors, ja que l'hem incinerat. Si algú disposa d'una platja privada, podem negociar tirar-hi les cendres a bon preu. Moltes gràcies a tots!!! Funerària Oliveres i altres productes de la terra.
Nosaltres, molt de temps després de la seva mort, pretenem recuperar l'essència dels Pinyols, amb aquesta humilitat que tant caracteritzava l'autor de l'estimat espai mort.

dissabte, 9 de juny del 2007

Curiós

Plaça Sant Jaume. Dissabte 9 de juny, 22.00h. Em trobo fent un mos a una botiga de kebaps. Tot i passar per la catedral, i comprovar que un aplec de sardanes (La violeta de les flors, si mal no recordo) venia entrepans i begudes, he preferit atorgar una part de la meva economia a una d'aquestes botigues, que no pas a un aplec sardanista convergent de Barcelona. Passant de la catedral a la Plaça Sant Jaume, he passat pel Museu Frederic Marès –quin espai més acollidor. Allí m'he trobat el famós "ou com balla". Sortint, gràcies de la vida, m'he adonat que la plaça del davant es diu "Plaça de Sant IU". M'alegra saber que Izquierda Unida també té una plaça a Barcelona, perquè, estareu d'acord amb mi, segur que ells se la mereixen més que el Forn.

Els Marçalaris m'han trucat per dir-me que la cançó dels hippis ja està força enllestida i ben aviat la podrem penjar al blog.

Aquesta tarda m'he mosquejat. A les rambles han aparegut dos parells d'individus amb música i han començat a ballar allà al mig. Tot, de cop, s'ha omplert de gent i no es podia passar. Posaria la mà al foc que no havien demanat permís. Com em rebenta tot plegat. Si ells volen fer negoci al carrer, crec que tots tenim dret a rebre una part proporcional dels seus ingressos, al capdavall, el carrer és de tots, és públic.

Sóc al costat d'un Mosso d'Esquadra que no està de servei. M'hi he apropat, li he demanat si podia fer-li un parell de preguntes, i ell, amablement, hi ha accedit. Li he preguntat què en pensava de les polèmiques sobre Interior i tota la pesca. La resposta ha estat sorprenent, fins i tot per a mi: "tenim el millor Conseller de tota la història dels Mossos, i els sindicats no farien bestieses si d'aquí dues setmanes no tinguessin eleccions".


Segurament, sols ha estat l'atzar...

1 comentari:

Anònim ha dit...

Algú em pot explicar de que va aquest post?

Si, ja llegeixo que primer l'autor se les dona de multicultural perdonavides (en contra d'uns malvats barretinaries anticosmopolites i presumptament dretans), després compensa fent-se el dur amb els bruts que fan espectacles improvisats al carrer (una posició nova de no fa massa dies, bàsicament nascuda després de que a les municipals IC-V rebés un correctiu), per acabar lloant al sacrosant Conseller Saura posant la lloança en boca d'un suposat mosso d'esquadra (com sabia que era mosso, si no estava de servei?).

Però quin és el missatge del post?