Resurrecció

En l'últim post del nostre vell amic Marçal es llegia:
Alguns tenim un final, i, per molt que intentem oposar-nos-hi, acabem desapareixent. Això és el que li ha succeït al Pinyol. Internautes, el Pinyol ha mort.
Les causes de la mort es poden trobar en un aïllament social que l'ha dut a una situació similar a Baudelaire, i tots els poetes maleïts. Les drogues, l'alcohol -sempre he trobat curiós que aquests dos elements es separin-, la mala vida, l'han orientat, inequívocament, a la mort. Em sap greu que no li podreu dur flors, ja que l'hem incinerat. Si algú disposa d'una platja privada, podem negociar tirar-hi les cendres a bon preu. Moltes gràcies a tots!!! Funerària Oliveres i altres productes de la terra.
Nosaltres, molt de temps després de la seva mort, pretenem recuperar l'essència dels Pinyols, amb aquesta humilitat que tant caracteritzava l'autor de l'estimat espai mort.

dijous, 7 de juny del 2007

Index articulorum bonorum

Un cop més, Jordi Llovet ens alegra els dijous al diari socialista. Que en fa de temps que els Pinyols ens afartem d'afirmar que l'ensenyament de la literatura catalana fa fàstic! Quant temps fa que demanem la mort literària, i l'abandó, dels grans pederastes!!! Citarem algunes de les moltes magnífiques afirmacions que el catedràtic ens regala en l'article:


  • Però la tria dels llibres que durant decennis –i encara avui dia– s'han d'empassar els nostres col·legials és una mostra de pedagogia d'estar per casa, a voltes, i de falta de perspicàcia i didactisme, per l'altra.
  • Ara els feien llegir aquella obreta de Pedrolo que es deia Mecanoscrit del segon origen –origen de la desafecció a la lectura de milions de catalans–; ara havien de bregar amb el localisme gracienc de Mercè Rodoreda –això és menys que provincianisme–; ara s'havien de distreure amb la carn i la pell freda de certs autors contemporanis; ara, per compensar la cosa, havien de clavar els colzes a la taula per entendre alguna cosa d'Auques i ventalls, de Josep Carner, o d'alguna críptica Elegia de Bierville, de Carles Riba.
  • Se'ls ha immergit (referint-se als estudiants), si no vols per força, en llibres deliqüescents, de poc valor estilístic, o, a l'altre cap, com ja he dit, de massa enrevessada condició.

Genial! Necessitàvem un catedràtic que digués aquestes veritats. I, parlant de literatura, i no de tonteries, us volem informar que ahir els Pinyols vam tenir l'honor d'assabentar-nos que una bona companya i amiga nostra és la néta de, ni més ni menys, l'Avel·lí Tísner! Evidentment, va ser un plaer per a nosaltres assabentar-nos-en. Vés a saber, potser ella un dia podrà explicar coses que la resta de mortals no sabem!

En fi, visca en Calders, i l'Avel·lí.

11è Pinyol