Abans de fer aquest post dubtava de si una cosa com el Sant Joan es mereixia la meva atenció. Finalment, tenint en compte la importància que sembla que socialment té, he cregut convenient parlar-ne.
El Sant Joan és una merda. I crec que mai havia parlat tan clar. És el mateix que el cap d'any o el nadal a l'hivern. Aquestes 3 festes són les úniques que procuro no fer –Bartlebyanament. De fet, intento romandre treballant tota la nit –si pot ser–, activitat molt més interessant, sempre, que no pas dedicar-te a celebrar aquests esdeveniments.
I és que per Sant Joan, Nadal i Cap d'Any sembla que estiguis obligat a passar-t'ho bé. Dues setmanes abans que el tinguis al teu davant, quan la gent et veu pel carrer, en comptes de preguntar-te com estàs, com va no sé què, o si vols anar a fer un cafè, et diuen: ei, quant de temps! què, ja saps què faràs per Sant Joan?
Merda, el que dèiem. Merda.
Així doncs, totes tres –però especialment Sant Joan– són un fracàs de festes perquè, per un costat, tot el món pretén crear-te unes grans expectatives, però, per un altre costat, resulta que són festes avorridíssimes. Per passar-m'ho bé necessito les persones que estimo al meu costat, i tot el demés és circumstancial. Evidentment, un bon sopar fa molt. Un bon concert, o una obra de teatre. Però el millor, sens dubte, és una bona conversa. I, per Sant Joan, això és impossible. Perquè, o bé intentes parlar i et trobes frustrat pel soroll del teu voltant; o bé si aconsegueixes parlar no estaràs celebrant, tal i com toca, el Sant Joan, sinó que estaràs celebrant una conversa més amb el teu amic. En el primer cas, t'ho passaràs fatal. En el segon, dependrà de les expectatives que t'havies creat.
El millor que podem fer és demà, un cop siguin les nou del vespre, anar a dormir, que diumenge serà un altre dia.
El Sant Joan és una merda. I crec que mai havia parlat tan clar. És el mateix que el cap d'any o el nadal a l'hivern. Aquestes 3 festes són les úniques que procuro no fer –Bartlebyanament. De fet, intento romandre treballant tota la nit –si pot ser–, activitat molt més interessant, sempre, que no pas dedicar-te a celebrar aquests esdeveniments.
I és que per Sant Joan, Nadal i Cap d'Any sembla que estiguis obligat a passar-t'ho bé. Dues setmanes abans que el tinguis al teu davant, quan la gent et veu pel carrer, en comptes de preguntar-te com estàs, com va no sé què, o si vols anar a fer un cafè, et diuen: ei, quant de temps! què, ja saps què faràs per Sant Joan?
Merda, el que dèiem. Merda.
Així doncs, totes tres –però especialment Sant Joan– són un fracàs de festes perquè, per un costat, tot el món pretén crear-te unes grans expectatives, però, per un altre costat, resulta que són festes avorridíssimes. Per passar-m'ho bé necessito les persones que estimo al meu costat, i tot el demés és circumstancial. Evidentment, un bon sopar fa molt. Un bon concert, o una obra de teatre. Però el millor, sens dubte, és una bona conversa. I, per Sant Joan, això és impossible. Perquè, o bé intentes parlar i et trobes frustrat pel soroll del teu voltant; o bé si aconsegueixes parlar no estaràs celebrant, tal i com toca, el Sant Joan, sinó que estaràs celebrant una conversa més amb el teu amic. En el primer cas, t'ho passaràs fatal. En el segon, dependrà de les expectatives que t'havies creat.
El millor que podem fer és demà, un cop siguin les nou del vespre, anar a dormir, que diumenge serà un altre dia.
2 comentaris:
Sense que serveixi de precedent...
Subscric totalment el post. La felicitat obligatòria és quelcom terrible, només cal recordar Aldous Huxley.
Potser faltaria incloure, segons com, les festes majors a la llista?
En fi, va, que ja queda menys perquè passi.
Ei Marçal, a veure si et deixes veure pel nostre nou blog!
www.jevcerdanyola.blogspot.com
Publica un comentari a l'entrada