Francament, és palpable que des de no fa massa s'estan posant de moda un seguit de pensaments i ideologies força –per dir-ho finament– execrables –en els dos sentits: en el sentit d'horroroses, i en el sentit d'avorrides. Aquests pensaments i principis ideològics revolucionaris tenen com a epicentre intel·lectual la llibertat i l'individu. És en aquest context que, paradoxalment, anarquisme i liberalisme es donen la maneta i van ensems pel carrer.
L'altre dia em vaig quedar descansat quan vaig deixar anar en una conversa:
- L'anarquisme? Ah, sí, aquella ideologia tan d'esquerres, treballadora i coherent, que es basa en l'individu i en la no-alienació a través d'organitzacions, mentre crea sindicats i assemblees que demanen l'abstenció.
En breu, doncs, ens dedicarem a assassinar –jo sé que els encanta que la gent de certes ideologies fem servir verbs violents, que ataquen l'individu i fan no sé quanta pupa a la pobreta gent, però, tranquils, no vull matar cap ésser humà, de moment– aquests principis ideològics amb el rigor que ens caracteritza. Aneu preparant la tomba de l'anarquisme, del liberalisme, i de tot allò que soni a Nietzsche, Locke, i, en general, tot allò anglosaxó.
4 comentaris:
Quedem a l'espera amb les mans a punt per a aplaudir.
Endavant, estem esperant.
És que això de la llibertat és dolent, ja ho deia Mussolini.
Sort que hi ha una gent preparada, amb coneixement absolut del bé, del mal i de la redempció, que està disposada a governar-nos amb ma de ferro per conduir-nos pel recte camí, com a Corea del Nord, la Xina de Mao, la Cambotja de Pol-Pot, la URSS,la Cuba de Fidel...
L'anarquisme és una merda. L'eco-socialisme, en canvi és tope xupi guai. Fora Emma Goldman, Frederica Monsteny i Kropotkin i visca Joan Saura, Imma Mayol i Joan Boada.
Els joves de JEV sou ridículs. Veig que el vostre sectarisme no ha canviat.
Hola,
bé, és la primera vegada que parlo en aquest blog, però no la primera que el visito. Està molt ben treballat i, ja que sóc del teu "bandol" tinc que dir que visca, i en serio, JOAN SAURA, IMMA MAYOL (tot i que ara és desapercebuda) i visca la JEV. No sou, som ridículs i m'agrada veure com feu treure de poguellera a persones com l'anterior anònim amb tota tranquil·litat. Així que, des d'aquí col·laboro una mica.
Seguiu així!,
Publica un comentari a l'entrada