Què vol dir ser de dretes o d'esquerres?

Hem trobat un article molt interessant al diari El Punt –un dels pocs diaris que queden al país. L'article és adient com a preludi pel debat que aviat ens tocarà entaular, així com per desbancar aquells qui creuen que el debat esquerra-dreta ha estat superat. Aquí el teniu!

La dialèctica, l'antagonisme, entre la dreta i l'esquerra és un fet social fonamental. Sempre hem de distingir entre el que diem que és la nostra ideologia en un sentit o en un altre, i el que és el nostre comportament efectiu

tribuna
Professor universitari

MANUEL PARÈS I MAICAS..

Aquest és un dels temes més complexos i més difícils en el camp de les ciències socials, car, sovint, una cosa és la definició ideològica d'ambdós conceptes i l'altra, la seva praxi, la seva vivència, i el comportament individual o grupal. Vull afirmar d'entrada la meva convicció que existeix una ideologia i una praxi de dreta, com també d'esquerra, amb independència de les denominacions que es puguin emprar. No estic d'acord que sigui una qüestió superada. La realitat ho demostra palesament.

Conceptualment parlant, podem dir que la dreta engloba tots aquells que defensen l'ordre establert, sigui quina sigui la seva naturalesa, i que tracten de conservar i mantenir els seus interessos. Esquerra és la ideologia i la dinàmica que combat, posa en dubte o discuteix aquest ordre, per tal de canviar-lo o modificar-lo en el sentit de fer-lo més just. Normalment, els seus defensors són els que el pateixen o els que consideren que és injust. Denuncia la desigualtat, la injustícia i l'opressió socials. Pot dir-se que són d'esquerra aquells que defensen els interessos dels menys privilegiats de la societat, i que propugnen la necessitat del canvi social i del progrés per a tothom.

La dialèctica, l'antagonisme, entre la dreta i l'esquerra és un fet social fonamental, i sempre hem de distingir entre el que diem que és la nostra ideologia en un sentit o en un altre i el que és el nostre comportament efectiu. Personalment, m'inclino per subratllar que el que realment compta és, sempre, la segona perspectiva. Aquestes consideracions les faig des de l'angle del nostre país, i, en un sentit més ampli, de la seva dimensió espanyola, que és la que més ens afecta. A més de complexa, és una qüestió confusa, canviant segons els temps, les persones i les col·lectivitats, i crec que cal subratllar uns quants elements clau per entendre'n la complexitat:

1. El debat dreta-esquerra se situa avui en un estadi del capitalisme avançat, amb un desenvolupament econòmic accelerat, de base marcadament tecnològica, en el qual el poder econòmic privat té cada vegada un pes i una influència més grans. La concentració empresarial galopant és un fenomen inquietant, pel paper determinant del mercat en un estat que m'agradaria que es regís pels principis més igualitaris de l'estat del benestar.

2. La greu crisi actual de la democràcia, amb el descrèdit de la política, de les institucions de govern i dels polítics. Així com el paper negatiu, en ocasions manipulador, que sovint tenen els mitjans de comunicació, que han esdevingut uns actors cabdals del procés polític.

3. En aquest terreny, el concepte poder, en les seves diferents modalitats, té un paper essencial. En el terreny polític, les institucions de govern sovint cauen en la temptació de l'autoritarisme, i de la ignorància dels drets humans més fonamentals dels ciutadans, que, dissortadament, sovint són manipulats o menystinguts. En una societat conflictiva com la nostra, tot i que en una altra perspectiva que abans, continua existint una confrontació entre les classes socials, entre els que posseeixen i els que són pobres o marginats

4. El sistema educatiu, columna vertebral en la formació dels éssers humans com a ciutadans, té mancances importants. La seva dimensió fonamental de servei públic està en crisi, per diverses raons.

5. Al meu entendre la situació és preocupant. Els dèficits de formació i de cultura cívica originen que molts ciutadans que s'haurien de sentir més identificats amb la ideologia del progrés i del canvi social, de la igualtat d'oportunitats per a tothom, en canvi, conscientment o no, amb coneixement de causa o no, se senten més inclinats per posicions de dreta, conservadores. Poden tenir-hi un paper els factors ambientals i els religiosos. Cal subratllar que ser d'esquerra no implica forçosament defensar el marxisme, tot i que és una ideologia que hauria de merèixer el degut respecte.

No hi ha dubte que he plantejat un tema molt difícil, polièdric, que permet moltes interpretacions. A mi em sembla bàsic estudiar-lo, i per això m'he permès formular unes quantes idees. El Punt és una tribuna molt apropiada per encetar-ne un debat des de distintes aproximacions tant conceptuals com vivencials.