Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
I ara què?
- Us en recordeu?
- Ens proposava una sensació diferent: deia no ser narcisista, malgrat que tots sabíem que n'era una estona llarga, motiu que el portava a no voler mostrar les seves coses sense ni tan sols preguntar-se si ens interessaven. Manifestava que no era un pesat romàntic, usuari d'un continu jo poètic encegador. L'objectiu, per a ell, era escriure, ja fos a un blog, a un paper de water, o a un prestigiós diari. Molts pensàvem que no escrivia pas per a ell sol, i que, per tant, volia que algú el llegís. I el cas és que, en la nostra societat, els pinyols d'Oliva –aquesta cosa fastigosa, inútil, que pretén ofegar-te, i que s'interposa en el teu camí habitual en la injecció del fruit català– són imprescindibles per veure la vida des d'una perspectiva més rodona i arrelada. Per això, un grup de pinyolaires hem volgut mantenir el nostre punt d'encontre i de debat. Benvinguts, de nou, al Pinyol!
Compte d'or
4 comentaris:
Juas juas juas juas juas!!!!
Pinyolaires, com aquest en volem més!!! Que bo!!
Certament, per ocupar certs llocs no n'hi hauria d'haver prou amb tenir 18 anys... JOJOJOJOJOJO...
juas!!!!
Espero no tindre que aguantar aquets pringats durant la campanya
Demanar la derogació de la Llei Antiterrorista és un acte de dignitat que des d'ICV no TENIU VALOR de fer. Allà vosaltres...
Sabeu perfectament que hagués estat el mateix Herrera qui hagués fet aquest discurset tan penós si en Saura no fos Conseller d'Interior...
Publica un comentari a l'entrada