Resurrecció

En l'últim post del nostre vell amic Marçal es llegia:
Alguns tenim un final, i, per molt que intentem oposar-nos-hi, acabem desapareixent. Això és el que li ha succeït al Pinyol. Internautes, el Pinyol ha mort.
Les causes de la mort es poden trobar en un aïllament social que l'ha dut a una situació similar a Baudelaire, i tots els poetes maleïts. Les drogues, l'alcohol -sempre he trobat curiós que aquests dos elements es separin-, la mala vida, l'han orientat, inequívocament, a la mort. Em sap greu que no li podreu dur flors, ja que l'hem incinerat. Si algú disposa d'una platja privada, podem negociar tirar-hi les cendres a bon preu. Moltes gràcies a tots!!! Funerària Oliveres i altres productes de la terra.
Nosaltres, molt de temps després de la seva mort, pretenem recuperar l'essència dels Pinyols, amb aquesta humilitat que tant caracteritzava l'autor de l'estimat espai mort.

dilluns, 7 de maig del 2007

La plus grande France

França és, sens dubte, el model que Espanya ha de seguir. I això és tan evident que no cal discutir-ho. França és gran, pròspera, republicana, decent, cívica, social, solidària, oberta, avançada... en fi, tot allò que Espanya no és. França té polítiques –i polítics- avançadíssimes, comparativament amb Espanya.

I és que a França la gent té molt més nivell, i més cultura, i més ganes de treballar, i més decència, i més civisme, i, vaja, són éssers més rectes.


I si no s'ho creuen, visionin la següent imatge, prova d'aquest sentit de ciutadania, prova d'aquest sentit comú.