Resurrecció

En l'últim post del nostre vell amic Marçal es llegia:
Alguns tenim un final, i, per molt que intentem oposar-nos-hi, acabem desapareixent. Això és el que li ha succeït al Pinyol. Internautes, el Pinyol ha mort.
Les causes de la mort es poden trobar en un aïllament social que l'ha dut a una situació similar a Baudelaire, i tots els poetes maleïts. Les drogues, l'alcohol -sempre he trobat curiós que aquests dos elements es separin-, la mala vida, l'han orientat, inequívocament, a la mort. Em sap greu que no li podreu dur flors, ja que l'hem incinerat. Si algú disposa d'una platja privada, podem negociar tirar-hi les cendres a bon preu. Moltes gràcies a tots!!! Funerària Oliveres i altres productes de la terra.
Nosaltres, molt de temps després de la seva mort, pretenem recuperar l'essència dels Pinyols, amb aquesta humilitat que tant caracteritzava l'autor de l'estimat espai mort.

dilluns, 21 de maig del 2007

L'ensenyament literari

Dijous passat llegíem al diari socialista, tal i com ens té habituats, un article d'en Jordi Llovet, catedràtic de Teoria de la Literatura i Literatura Comparada de la UB. Aquest article, que el recomano a tothom, defensava el bon ensenyament literari –m'agradaria pensar que en els dos sentits possibles de l'adjectiu: com a adjectiu relacional i com a qualificatiu–, en contraposició a l'actual –basat en un seguit d'esquemes–, com a eina per formar futurs ciutadans en una societat democràtica.

Té molta raó en Jordi Llovet, i la prova la trobem aquests dies, arran de la polèmica per l'ús de punxons del cos dels Mossos d'Esquadra. Les úniques declaracions literals que disposem del Conseller d'Interior, Relacions Institucionals i Participació són les següents:

"S'haurà de veure exactament què és el que va passar, però evidentment dintre del cos dels Mossos d'Esquadra no es preveu l'ús d'armes antireglamentàries."

Em poden dir, doncs, en quin moment el titular d'Interior ha afirmat que els punxons siguin reglamentaris? Evidentment, tampoc ha afirmat el contrari, sinó que el que precisament s'intueix és que ho investigarà: s'haurà de veure exactament què és el que va passar. Vist això, doncs, algú em pot intentar fer entendre per què tots els mitjans de comunicació sentencien titulars com: "Interior defensa l'ús del punxó com a arma..."???

Certament, ens falta molta literatura, que ens hagués permès adonar-nos de l'habilitat del Conseller per no pronunciar-se ni en un sentit ni en l'altre, atès que, segurament, encara no disposava de tota la informació. Imagino, però, que els individus del s.XXI som lectors Bartlebys –que encara és pitjor que ser Bartlebys escrivents–, en tant que tenim un llibre al davant però preferim no llegir-lo.


Pinyol 9

3 comentaris:

Unknown ha dit...

Investigant les IP dels ordinadors que em visiten he descobert que algunes procedeixen dels mossos... d'aquí que els hagi dedicat el meu darrer post a tant il.lustres visitants.

Espero el vostre suport si tinc algun problema de llibertat d'expressió.

Una abraçada i molta sort.

Anònim ha dit...

Marçal, no sé pas si aquest és el teu blog ni sé ben bé com he arribat aquí. Però potser algun dia podràs llegir la meva petició:
Deixa de participar tant a classe.
De debò, tanta retòrica m'infla el cap, parles massa per no dir res, i la teva pedanteria habitual aconsegueix que assistir a certes classes de la universitat em sigui una tasca ben àrdua.

Escolta, home, escolta, i no vulguis fer-te notar tant! No oblidis que qui calla no és menys savi que tu.

Us en recordeu? ha dit...

Estimat/da matat/da que et lleves a les 5:07, o, si més no, que et mantens despert a aquesta hora:

Gràcies per accedir al nostre espai. Efectivament, aquest no és el blog del Marçal, tot i que li trametrem el teu missatge. Sàpigues, emperò, que disposes del seu correu electrònic, que sempre es troba a l'abast de tothom i, àdhuc, d'altri. En fi, aquí el tens: girbau@gmail.com

Encantats