Gràcies Freud

El Consell Executiu del Pinyol –els noms van canviant– hem elaborat un inventari d'andròmines i altres objectes que, per tal de garantir la salut pública i contribuir al bon funcionament del cicle ecològic, en cap cas se n'ha de fer ús, i s'han de tractar de manera específica. Aquesta llista de la compra es classificarà en tres grans grups: irreciclables, descomposables, i rebuig.

Aviat publicarem el repertori sencer, avui, però, sols deixarem entreveure algun d'aquests objectes –ja se sap, fase de llançament, estem de promoció. Avui, doncs, avancem un dels noms de la segona llista: els descomposables. Sense dubte, l'artefacte que s'ha guanyat a pols el primer lloc en aquest podi és, ni més ni menys, la protomecanògrafa P. Rajola.

Motius:

• Tenir la barra d'haver estat regidora a Barcelona durant anys, i diputada al Congrés de Madrid també durant anys, i ara criticar el sou dels polítics, especialment dels d'esquerres, quan mai va rebutjar cap dels dos sous.
• Declarar-se independentista, catalanista, i no sé quantes coses més, però, escolta Josep, pobre de mi, si m'ofereixen escriure cèlebres articles en un diari en castellà de Barcelona no diré que no, que la pela és la pela, i a mi el país i la llengua, mira tu, me la pela.
  
• Pel rigor periodístic que tant la caracteritza.
  
• Pel bon rotllo que transmet.
  
• Dia sí dia també sentenciar qui treballa i qui no –els polítics, per descomptat, són uns absoluts ganduls, especialment els d'esquerres–, mentre la senyora viu del cuentu que ens explica cada matí a la televisió PÚBLICA –sí sí, aquesta televisió que està en mans d'aquests que són tan dolents– i a diferents mitjans escrits, molts d'ells mantinguts amb fons públics.
  
• Per la pudor que emet i el poc pudor que té, que, a la seva edat, esdevé, francament, molt desagradable.
  
• Per no saber fer altra cosa que ser la marona del galtones, és a dir, el senyoret Cunill; car quan algú s'atreveix a qüestionar quelcom del seu fillet, ella, maternalment, s'erigeix enèrgicament en defensa d'aquest mamífer.
  
• Usar el gastat recurs d'intentar desactivar l'esquerra del país fent creure que tot el que diu és una farsa i un món flower power. A propòsit, Pilarín, nosaltres recordem un notable programa de televisió que vostè feia, per variar, conjuntament amb el seu fillet Cunill, en què un cop va sentenciar que a vostè li encantava anar els dissabtes i els diumenges amb els fillets –adoptats; no sé si ho sabíeu, però aquesta senyora, l'eminència del rigor periodístic, de la decència i l'encarregada de dictaminar si una notícia és o no sensacionalista i/o groga, no ha parat d'anunciar que té tres fills, dos d'ells adoptats, i de fer-ne gala, tant que tots els serveis Roca del país, que ho saben, quan són visitats per aquesta il·luminació (que, valgui la broma, als Roca no els il·lumina gaire, sinó que més aviat els tapa la llum) la saluden preguntant-li "com estan els teus dos fills adoptats?"– al camp i gaudir de les floretes i el verd. Déu n'hi do, senyora, déu n'hi do. Després dirà dels happy flowers...
  
• Pel seu sionisme, tan coherent, per altra banda, amb el seu pensament catalanista i independentista –mai he entès aquest estil de personatges catalanistes i independentistes que, tot d'una, es col·loquen al costat d'Israel... bé, tenint en compte que el senyor Carod es va col·locar al costat de Sarkozy, què en podem esperar?
  
• I, finalment, per, en menys de 24 hores, haver escrit dos articles diferents, en dos mitjans diferents, criticant el mateix senyor: el Conseller de l'Interior, Relacions Institucionals i Participació, Joan Saura. Sabíem que ICV-EUiA liderava el govern de la Generalitat, i deu ser per això –pel fet que, a efectes pràctics, en Saura ha esdevingut president de la Generalitat– que el conseller, de cop, ha esdevingut tan important, tant que cada dia se n'ha de parlar.
  

Senyora Pilar, si li preguntéssim al pilar de la psicologia moderna què en pensa d'aquest últim fet, sap de sobres que ens respondria, oi? Doncs, miri, des del Consell Executiu dels Pinyols tan sols us podem suggerir que intenteu concertar una cita i aviam si hi ha sort –malgrat que ho dubtem, puix que no per ser Conseller d'Interior s'ha de perdre, per força, el nivell i el bon gust per les coses.

Consell Executiu del Pinyol d'Oliva

N.B. I ara, senyora, demandi'ns per insults i difamacions, que així comprovarem el sentit que vostè té de la llibertat. Ui si algú pretengués denunciar-la, per algun dels molts articles infumables! Aleshores seria un atac directe a la llibertat i a la premsa, i seria intolerable! Però, és clar, si ho fem nosaltres i sobre vostè, aleshores s'hi val tot.