Resurrecció

En l'últim post del nostre vell amic Marçal es llegia:
Alguns tenim un final, i, per molt que intentem oposar-nos-hi, acabem desapareixent. Això és el que li ha succeït al Pinyol. Internautes, el Pinyol ha mort.
Les causes de la mort es poden trobar en un aïllament social que l'ha dut a una situació similar a Baudelaire, i tots els poetes maleïts. Les drogues, l'alcohol -sempre he trobat curiós que aquests dos elements es separin-, la mala vida, l'han orientat, inequívocament, a la mort. Em sap greu que no li podreu dur flors, ja que l'hem incinerat. Si algú disposa d'una platja privada, podem negociar tirar-hi les cendres a bon preu. Moltes gràcies a tots!!! Funerària Oliveres i altres productes de la terra.
Nosaltres, molt de temps després de la seva mort, pretenem recuperar l'essència dels Pinyols, amb aquesta humilitat que tant caracteritzava l'autor de l'estimat espai mort.

dijous, 17 de maig del 2007

Frankfurt

Diu l'e-notícies:

L'escriptor Ferran Torrent es mostra partidari de portar escriptors en castellà a Frankfurt. En aquest sentit, preguntat per La Vanguardia, assenyala que "Sí. Tiene que haber una representación no tan amplia como la de autores en catalán, pero sí que reúna a los más importantes autores de aquí que escriben en castellano. Pienso que eso puede favorecer a la literatura catalana porque muchos de ellos ya son conocidos en Europa. Si yo fuera, me gustaría ir con Marsé, Mendoza o Ruiz Zafón. Ahora bien, entiendo que la representación de autores en catalán ha de ser mayoritaria. Y le pediría al Cervantes reciprocidad". Eduard Márquez comparteix l'opinió de Torrent i manifesta que "creo que los autores en castellano que forman parte de la cultura catalana (como Marsé o Mendoza) también deben ser invitados", i Toni Sala diu que "no necesariamente. Pero no descarto que su presencia pudiera ayudar a la difusión de la literatura catalana: en general, la conocen lo bastante como para defenderla".


Pel que sembla, no només els pinyolaires pensem d'aquesta manera. Molt d'acord amb els dos primers, sobretot amb dues qüestions:
  • Autors com Marsé o Mendoza formen part de la cultura catalana al 100%, i, per tant, són autors de literatura catalana
  • La presència d'aquests autors ajudaria a difondre encara més la literatura catalana escrita en castellà
Pinyol 8

3 comentaris:

Vianant ha dit...

Au, home, Pinyol! La literatura catalana escrita en castellà no existeix!!! És que pel que dius a filologia catalana també hauríeu d'estudiar llengua castellana perquè la literatura catalana també es fa en castellà (una altra cosa és cultura)! És com si diguéssiu a un filòleg anglès que Yeats o Wilde no són de la seva "jurisdicció", sinó que d'aquests dos autors se n'ha d'encarregar la filologia "irlandesa". I ja de passada també hi podríem incloure Joyce! Pinyol, aquesta vegada no tens raó.

Ramon Armengol ha dit...

Em sumo a la opinio dels Pinyolaires. El Manolo no feia Literatura Catalana?

Penkamuska ha dit...

Estic d'acord amb tu que hi ha una part de la literatura castellana, que per ser feta a Catalunya, és cultura catalana. Això no vol dir que sigui literatura catalana, ja que és obvi que cada llengua té la seva literatura. Sinó busca la paraula literatura al diccionari.