Incipit: “LA TERRA DELS NENS/LA TERRA DELS MORTS/LA DELS FORMIGUERS...” [?]
Entrant al bosc (immens) d’Escandinàvia
vora el riu sant d’Escània, cap a Nyura
en un mas solitari un vell conjura
per mi el seu món obert com una gàbia...
Oh maig i juny, oh terra i vida sàvia,
jo us vaig salvar fent prosa clarobscura
en un quadern que guardo amb santa cura
i al mateix temps i en fulls a part, oh ràbia
vaig escriure un romanço d’unes trenta
planes sobre els dos aires del morir-se
dit Univers endins (cosmoendoscòpia)
l’atac de cor senzill que et clava empenta
o el càncer i el seu llarg reproduir-se...
mon cant de mort... perdut...! i no en tinc còpia...
Entrant al bosc (immens) d’Escandinàvia
vora el riu sant d’Escània, cap a Nyura
en un mas solitari un vell conjura
per mi el seu món obert com una gàbia...
Oh maig i juny, oh terra i vida sàvia,
jo us vaig salvar fent prosa clarobscura
en un quadern que guardo amb santa cura
i al mateix temps i en fulls a part, oh ràbia
vaig escriure un romanço d’unes trenta
planes sobre els dos aires del morir-se
dit Univers endins (cosmoendoscòpia)
l’atac de cor senzill que et clava empenta
o el càncer i el seu llarg reproduir-se...
mon cant de mort... perdut...! i no en tinc còpia...
Enric Casassas
N.B. Boníssim, oi?
1 comentari:
Jajajaja! Molt bona, nois!
Ja sabeu que a mi sempre m'encantava ridiculitzar el romanticisme, i en aquest poema Casassas ho fa de putíssima mare. Boníssims aquells versos que diuen: "vaig escriure un romanço d’unes trenta / planes sobre els dos aires del morir-se", juas juas, més o menys en tenia 30!! xDDD
I l'última estrofa és brutal. Ai, mon cant de mort... ai... ai...
Publica un comentari a l'entrada