Us en recordeu? Ens proposava una sensació diferent: deia no ser narcisista, malgrat que tots sabíem que n'era una estona llarga, motiu que el portava a no voler mostrar les seves coses sense ni tan sols preguntar-se si ens interessaven. Manifestava que no era un pesat romàntic, usuari d'un continu jo poètic encegador. L'objectiu, per a ell, era escriure, ja fos a un blog, a un paper de water, o a un prestigiós diari. Molts pensàvem que no escrivia pas per a ell sol, i que, per tant, volia que algú el llegís. Per això, un grup de pinyolaires hem volgut mantenir el nostre punt d'encontre i de debat. Benvinguts, de nou, al Pinyol!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada