I bé, els seus arguments són de tal nivell com: "si tothom fos homosexual, l'espècie se n'aniria a la merda"; o "aviam, si els homes tenen un cilindre, i les dones un forat, com ha de ser natural que els homes optin per fotre el cilindre a d'altres homes?", així com d'altres arguments de tant rigor científic tipus "això és un invent de quatre progres que es volen fer els notes; és una bogeria de la nostra societat; abans no n'hi havia". L'altre dia pensava que tota aquesta discussió s'acabaria d'una manera exemplar. Anem a veure.
D'entrada, comencem per l'afirmació que l'homosexualitat no és natural. Bé, és necessari explicar que les relacions sexuals entre animals del mateix sexe són una realitat. Per tant, només per aquest fet, l'afirmació que no és una conducta natural queda desactivada. Segon, homosexualitat n'hi ha hagut sempre, i no vull haver de recórrer al típic i tòpic exemple de l'antiga Grècia. També a Amèrica, en l'època precolombina hi havia pràctiques homosexuals. I molt abans, evidentment, a l'Àfrica.
Ara bé, a tots aquells que diguin que l'homosexualitat és una malaltia, és una activitat contra natura, és una degeneració de l'espècie; jo els diria quelcom: mireu, sentir atracció sexual només cap a individus del teu mateix sexe és tan antinatural com sentir atracció sexual només cap a individus del sexe contrari. I és que, si creieu que l'homosexualitat i el lesbianisme, entesos com tendències sexuals per les quals els individus se senten atrets sexualment només per individus del mateix sexe, són pràctiques antinaturals producte de la cultura d'una societat; haureu d'acceptar també que l'heterosexualitat, entesa com l'atracció sexual només cap a individus del sexe contrari, és, així mateix, una pràctica imposada per la cultura de la nostra societat; ja que, si mirem al llarg de la història de la humanitat, i les altres espècies animals, l'actual ésser humà és el bitxo més raru i antinatural de tots, pel que fa a l'organització social i les relacions d'estat civil.
Així doncs, des del Pinyol d'Oliva creiem que, de fet, l'autèntica alliberació de l'espècie arribarà quan ens adonem que tots som, en realitat, estereosexuals, altrament anomenat, bisexuals. I, per tant, que no hem d'acceptar cap pressió social que ens impedeixi gaudir d'un sexe realment lliure, en tots els sentits. El sexe no és només una eina per procrear, i prova d'això és el text que us deixo a continuació, extret de la Viquipèdia, on es descriu una de les espècies animals més encantadora de la terra: els Bonobos.
Bonobos: Comportamiento sexual social
Las relaciones sexuales juegan un papel preponderante en la sociedad de los Bonobos, ya que son usadas como saludo, como método de resolución de conflictos, como medio de reconciliación tras los mismos, y como forma de pago mediante favores de las hembras a cambio de comida. Los Bonobos son los únicos primates (aparte de los humanos) que han sido observados realizando todas las actividades sexuales siguientes: sexo genital cara a cara (principalmente hembra con hembra, seguido en frecuencia por el coito hembra-macho y las frotaciones macho-macho), besos con lengua y sexo oral.
La actividad sexual tiene lugar tanto dentro de la familia inmediata como fuera de ella, y suele implicar tanto a adultos como a crías [5]. Los Bonobos no forman relaciones estables con parejas individuales. Tampoco parecen discriminar en sus comportamientos sexuales según género o edad, con la posible excepción de las relaciones sexuales entre madres y sus hijos adultos; algunos observadores creen que esos emparejamientos son tabú. Cuando los Bonobos encuentran una nueva fuente de comida o lugar de alimentación, la excitación general suele desembocar en una actividad sexual en grupo, presumiblemente descargando la tensión de los participantes y permitiendo una alimentación pacífica[6].
Los machos Bonobo practican con frecuencia varias formas de sexo genital entre ellos (frot)[7]. Una de las formas consiste en ambos machos colgando de un arbol cara a cara mientras frotan sus penes entre sí. También se ha observado a los machos Bonobos realizando esta actividad en el suelo. Una forma especial de la misma, empleada por los machos como reconciliación tras un conflicto, se realiza con ambos tumbados en el suelo y trasero con trasero, mientras frotan sus bolsas escrotales entre ellas.
Las hembras Bonobo también usan el sexo genital hembra-hembra (tribadismo) como forma de establecer relaciones sociales entre ellas, fortaleciendo así el núcleo matriarcal de la sociedad Bonobo. La estrecha relación entre las hembras les permite dominar la estructura social - aunque los machos son físicamente más fuertes, no pueden plantar cara solos a un grupo unido de hembras, y no suelen colaborar entre ellos de esa forma. Las hembras adolescentes suelen abandonar el grupo en el que nacen para unirse a otro. Esa migración habitual de las hembras hace que el fondo genético de los Bonobos se mezcle con frecuencia.
A pesar del enorme incremento en la actividad sexual, la tasa de reproducción no es mayor que la de los chimpancés comunes. Las hembras cuidan de sus crías y las alimentan durante cinco años, y pueden dar a luz cada cinco o seis años. Comparadas con las de chimpancé común, las hembras de Bonobo recuperan la actividad sexual mucho antes tras el parto, lo que les permite reincorporarse a las costumbres sexuales de su sociedad. Incluso los animales estériles o demasiado jóvenes o viejos para reproducirse participan en estas actividades sexuales.
Richard Wrangham y Dale Peterson enfatizan el uso del sexo por parte del Bonobo como mecanismo para evitar la violencia.
- "Tanto el Chimpancé común como el Bonobo evolucionaron del mismo ancestro que dio lugar a los humanos, y sin embargo el Bonobo es de las especies más pacíficas y no agresivas de mamíferos que hoy día viven en la tierra. Han desarrollado vías para reducir la violencia que permean toda su sociedad. Nos muestran que la danza evolutiva de la violencia no es inexorable".[8].
Otro comportamiento social
Las hembras tienen un tamaño mucho más pequeño que los machos, pero un estatus social mucho mayor. Los encuentros agresivos entre machos y hembras son raros, y estos se muestran tolerantes para con cachorros y crías. El estatus de un macho es un reflejo del de su madre, y el vínculo madre-hijo es con frecuencia muy fuerte, manteniéndose durante toda la vida. Aunque existen jerarquías sociales, el rango de cada individuo no toma un papel tan preponderante como en otras sociedades de primates.
Com podeu comprovar, crec que els humans n'hem d'aprendre molt encara, especialment dels Bonobos. Unes salutacions? Ah, doncs tres petons ben fets i una carícia! -- Abans de fotre'ns d'hòsties, ens masturbem mútuament i ens ho arreglem!
Pinyol 2
14 comentaris:
“¿Qué es el mono para el hombre? Una irrisión o una vergüenza dolorosa. (...)
Habéis recorrido el camino que lleva desde el gusano hasta el hombre, y muchas cosas en vosotros continúan siendo gusano."
Friedrich Nietzsche, Así habló Zaratustra, 1. 3
Quina falta feia un post com aquest!! Estic totalment d'acord amb tu: la manca de represió sexual faria dismnuir la violència d'una manera més que considerable i, a més, crec que també ajudaria a suprimir moltes de les discusions absurdes sobre les diferèncie entre sexes i entre preferències sexuals.
Visca el sexe!
no trobo que el fet que els animals també són "homosexuals" sigui una raó per defensar els fenomen homosexual com quelcom natural. Prenent la teva mateixa comparació, et diré que els monos també tenen engines, és a dir, també poden tenir malalties; llavors també es poden veure afectats per la malaltia de la homosexualitat.
I sí, sempre hi ha hagut homosexualitat. d'angines també n'hi ha hagut sempre; això tampoc és un argument.
En fi, ja et diré jo perquè és quelcom antinatural, i és perquè d'aquestes relacions no en surtirà "res", simplement la satisfacció d'un plaer; i en això cada vegada ens estem animalitzant més!
dels animals no se n'ha d'aprendre res, a no ser que vilguis anar cap enrere; però tu ets "progre" i, per tant, no et pots contradir. No t'animalitzis, si et plau.
Intervindré per separat. Primer contestant al "grà de mostassa" (em compadeixo per la pubertat que hagis pogut passar).
Em costa creure que avui en dia, cenyint-me al meu entorn, hi hagi gent que limiti l'acpolament per procrear. El mateix plaer del que no en surt "res" (com tu dius) el consumem heterosexuals, homosexuals, i aquells qui la posen dins un cau de cucs.
Defenc l'etimologia de l'acoplament, sent el resultat d'aquest la procreació. Doncs com em declaro luxuriós, assumeixo les conseqüencies que em comporti la seva pràctica. Sóc un humanoide animalitzat? Malalt? Feliç.
La meva segona intervenció és per proposar una instància que anhelo algún dia enviar a tots els alcaldables.
Relacionada amb la temàtica d'aquest darrer post, la proposta consisteix en un espai on tothom qui vulgui gaudir d'una sana i divertida aventura trobi allà amb qui compartir-la.
No pot ser tan complicat, i amb més raó topant constantment amb gent a qui ens agrada el sexe, passar-nos-ho bé, i coneixer gent nova, apendre també.
Les discoteques, els xats, les empreses matrimonials... Fred, i topes amb gent encara més freda, desconfiada.
Ho deixo anar per si algú recolza la meva proposta (o si algún altre trobador - diga-li princesa - troba en el que dic una llacuna que tenia).
I la meva tercera intervenció és, per una banda, felicitar aquesta colla de pinyolaires. M'agrada la nova escritura que té aquesta pàgina i la intenció i la temàtica que aborda. Un gran blog (l'únic que llegeixo, a dia d'avui...).
Per altra banda "em cago en ells" per haver-me fet omplir un fotiment de formularis a fi de registrar-me per poder escriure aquí.
Un petó a totes i tots!
A mi, m'agradaria contestar el primer comentari. No pensava escriure res (creia força encertat el text), però és que realment m'ha sobtat prou. Vaig experimentar la lectura de Zaratustra fa tres anys o més (i no vaig entendre res. Llavors creia que ho havia entès però ara sé que no vaig captar una merda). El vaig rellegir fa uns mesos i en veig treure conclusions força distintes. Sincerament "company", que em citis a Nietzche per defensar les teves tesis reaccionaries, conservadores i doctrinàries em sembla un xic agosarat, pretenciós i, si m'ho permets, massa perillós (tingues en compte que el mestre és orgullosament occidental).Dic això, perquè també he pogut comprovar que fas servir el mateix personatge en el teu bloc i aprofites llurs paraules per portar-les al teu terreny. Hi ha força gent que diu que l'art és subjectiu. Jo, malgrat quedi fatal dir-ho, molts cops i en molts casos (no tots) penso que l'art, precisament, és quelcom objectiu i molt. Hi ha obres bones i d'altres que no, hi ha lectures desitjables i altres que no. De la mateixa manera, Nietzche pretenia donar un missatge als seus contemporanis. Un de sol, el seu, i no pas un llistat de possibles interpretacions a escollir. No sé si jo he comprès a Nietzche (segurament no del tot, ni molt menys), però no em veig en cor, i menys amb una obra com "Así habló Zaratustra", de fer ús d'uns missatges tan durs com els que fa servir l’autor.
Hi ha un paràgraf molt sever en aquest llibre anomenat "la chusma". Sí, molts s'han quedat al cuc i allí resten, però no crec que l'autor es referís a aquells que entenen el sexe i el practiquen conscientment, sinó a aquells que tenen la ment bruta, insana i corrompuda per la por i la covardia. De totes maneres, cal remarcar, que molta retòrica no deixa de ser una metàfora...
Mentre llegia el llibre jo sabia a qui es referia Nietzche (o volia saber-ho i amb això em satisfeia) i mai vaig creure que fos als qui tu et refereixes.
Sap greu, i que els fans incondicionals de Nietzche em perdonin, que ésser un cony de nacionalista radical, un misògen de la hòstia (jo, com a dona, no en tinc cap culpa que les dones que estimés sa senyoria no el corresponguessin), i un antisocial reprimit pugui pesar tant encara sobre la seva filosofia que, neta de tots aquests prejudicis, no deixa de ser un crit a un món millor. Ell diu sa i jo crec que sa significa puresa, bondat. Ell diu superior i jo crec que superioritat vol dir cultura, ensenyament, amor, obertura, canvi. Ell parla d’un superhome i per a mi, és aquell que es coneix i reconeix els altres com a iguals, amants de la naturalesa, amants de la vida, de la saviesa. A mi, si em critica les dones, les prostitutes i la plebs, m’entra per una orella i no et diré que em surti per l’altra, ja que m’afecta, però entenc que es tracta d’un ésser humà amb els seus defectes i les seves virtuts i no cal dir que tenia més traumes que cabells al cap...
Recorda, a més, que per a Nietzche, que tan t'agrada citar, Déu ha mort!
A part de tot això, m'ha agradat molt l'article. Jo també m'enamoro de les persones, i no dels sexes, en això treballo...
Anna
Per cert, amb certs matisos que segurament tu també tens en compte, jo recolzo la teva postura, i tant, Amor Basc...
Anna Anneta Anna:
Primer: ja sé que Nietzsche no pensava en aquest tipus de gent quan va escriure aquest paràgraf. O potser si, ves a saber.
Senzillament, sóc jo qui ha fet aquesta relació. El contingut de la cita hi anava bé, i l'he reproduit com a metàfora del meu pensament.
Això ja no ho hauria ni d'explicar, però vaja. Que hi farem.
Segon: tal i com dic al meu blog, a mi m'agrada Nietzsche pel seu análisi de la societat europea de la època, que per cert és força semblant a la d'ara.
Així, quan diu que Déu a mort, jo no crec que es refereixi a que Déu no existeix. El que vol dir és que, per a la gent, la societat, Déu a mort i actua en conseqüència. Vegis l'opinió de la Wikipedia, amb la qual coincideixo:
"Dios ha muerto es más una observación que una declaración. Nietzsche no dio argumentos para el ateísmo, sino meramente observó que, para todos los efectos prácticos, sus contemporáneos vivían como si dios estuviera muerto. Nietzsche creía que esta muerte minaba los fundamentos de la moral y que acabaría por desembocar en el más completo nihilismo y relativismo moral."
De totes maneres, si Nietzsche era ateu, a mi me's ben igual, doncs jo penso en ell com a un sociòleg i no pas com a un filòsof que formula veritats.
Per tant, és perfectament compatible ser creient i citar a Nietzsche.
Per a mi, aquest home era un producte del seu temps (on certament el cristianisme catòlic d'aleshores, i d'ara, feia una temptació convertir-se en ateu)
però que a la vegada va saber analitzar, i destrossar, el seu temps.
Veig que insisteixes. Està bé, cal ser obstinat. M'agradaria aturar-me en això que dius i que aquí transcric:
"Primer: ja sé que Nietzsche no pensava en aquest tipus de gent quan va escriure aquest paràgraf. O potser si, ves a saber.
Senzillament, sóc jo qui ha fet aquesta relació. El contingut de la cita hi anava bé, i l'he reproduit com a metàfora del meu pensament.
Això ja no ho hauria ni d'explicar, però vaja. Que hi farem."
Dius que ja saps que Nietzche no es refereix a aquest tipus de gent(entenem l'autor i coetanis comentaristes) quan va escriure aquest paràgraf. Dius que ja saps que no o, altrament, et mostres dubitatiu. La pregunta és, doncs; Si no n'estàs segur, perquè l'utilitzes?? Ja he explicat anteriorment, que creia els mots de Nietzche massa durs com per fer comparatives.
Tu has fet aquesta relació i el contingut "hi anava bé". Trobo molt convincent això d’eludir a que "hi anava bé". Jo sovint passejo i, inconscientment, associo milers de coses amb milers d'altres però com que, senzillament, són només això, similituds, no les poso en pràctica sobre paper...
Així que metàfora del teu pensament...Va bé, em sembla completament legítim que, per a tu, aquesta cita de Nietzche signifiqui una metàfora de les teves creences, això no significa, comprendràs, que realment ho sigui. I com que jo crec que realment no ho és i que, per contra, extrapoles conceptes, per a mi, ben diferents, ho comento que hi tinc tot el dret.
Això ja no ho hauries d'explicar, però ho fas, per tan, podries estalviar-te el condicional.
Jo no he dit, en cap moment, que ésser creient (tan me fa si cristià, musulmà o budista) pressuposi no poder fer ús del missatge de Nietzche. No tots els cristians sóc cecs ni tots els ateus i veuen clar. Això ja no ho hauria d'explicar, però vaja. Què hi farem?
A tot això, afegir que Déu ha mort i no perquè no existís, sinó perquè ja no cal. És una qüestió, al meu entendre, de necessitat que, el superhome ja no té. I a mi, les creences ocultes d'un alienat emocional també tan me fan, jo només he llegit algun llibre seu, res més...
Tu fas servir a Nietzche com a sociòleg, també és respectable. Però em sap greu, era filòsof. Que tu hi pensis a la teva manera, també és personal i Nietzche és públic...
Només em resta afegir la meva animadversió a la Wikipedia
Bla bla bla.
Ja veus Marçal, ara m'ha tocat a mi el rebre.
En fi, ella mateixa s'ho monta i s'ho desmonta sola.
En aquest sentit, Anna, res més a afegir.
Totalment d'acord amb el que dius.
no ens tens ni ideade res i vas parlant
Bravo!
Finalment algú k pensa amb cohèrencia! Ja no em sento tan sola sobre la terra, en sèrio... La gent, quan li dius això, se't queda mirant com si no hi toquéssis. Veig, però, que entre la gent que opina hi ha opinions de tot tipus..., això sempre és bo ;)!
Apa, dew!
Publica un comentari a l'entrada