Resurrecció

En l'últim post del nostre vell amic Marçal es llegia:
Alguns tenim un final, i, per molt que intentem oposar-nos-hi, acabem desapareixent. Això és el que li ha succeït al Pinyol. Internautes, el Pinyol ha mort. Les causes de la mort es poden trobar en un aïllament social que l'ha dut a una situació similar a Baudelaire, i tots els poetes maleïts. Les drogues, l'alcohol -sempre he trobat curiós que aquests dos elements es separin-, la mala vida, l'han orientat, inequívocament, a la mort. Em sap greu que no li podreu dur flors, ja que l'hem incinerat. Si algú disposa d'una platja privada, podem negociar tirar-hi les cendres a bon preu. Moltes gràcies a tots!!! Funerària Oliveres i altres productes de la terra.
 Nosaltres, molt de temps després de la seva mort, pretenem recuperar l'essència dels Pinyols, amb aquesta humilitat que tant caracteritzava l'autor de l'estimat espai mort.

diumenge, 22 d’abril del 2007

Jo de gran vull ser poeta

Jo de gran vull ser poeta
perquè em miris a distància,
per dictar cants d'oreneta,
fins i tot fent una instància.

- No t'he dit que sóc poeta?
Tot jo sol sóc sentiment,
per això aquesta etiqueta
no té preu: sempre en augment.

- Què he de fer per ser poeta,
algun màster o postgrau?
- Em sap greu però és natural:
no tothom pot ser enxaneta.

recuperem un dels molts poemets que ens dedicava el Gran Pinyol...
Publicat per a
Etiquetes de comentaris: ,
Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)