Es tracta d'una subespècie de l'ésser humà que els científics acaben de descobrir. Concretament, si es confirmessin les hipòtesis, hauríem de parlar d'una evolució natural de l'homo sapiens industrialiens, que fins ara ocupava la capa de la terra amb total tranquil·litat. Aquesta nova espècie, producte d'una cèlebre mutació de l'ADN humà, es caracteritza per moure's bípedament –però, a diferència dels seus col·legues sapiens, el caminar recorda als simis cosins, ja que han desenvolupat una estranya i geperuda tendència a caminar amb el tors avall i endavant, i els braços deixats anar, tot jugant amb el vaivé de la intempèrie–; per disposar predeterminadament i perpètua d'un somrís estúpid d'ànec –que, en veure'l, no podem fer altra cosa que preguntar-nos: pateix odontàlgia, o bé un odontoma?–; i, sobretot, per, amb l'excusa de la seva condició d'espècie, no fotre brot a la feina i considerar que tota activitat laboral que practica –seria una imprecisió i una burla al rigor científic afirmar que l'exerceixi– és merament temporal, ja que el seu futur passa per una vida plena d'intensitat i sentiment.
Però si hi ha un element per identificar clarament i inequívoca l'Homo sapiens ars –el nom de la nova espècie– és, sens dubte, la seva signatura:
Noséco Memdi Cperòsóc
Artista
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada