L'anarquisme és, a totes llums, la versió antifa del liberalisme.
N.B. Per a més informació, podeu consultar aquest article.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
I ara què?
- Us en recordeu?
- Ens proposava una sensació diferent: deia no ser narcisista, malgrat que tots sabíem que n'era una estona llarga, motiu que el portava a no voler mostrar les seves coses sense ni tan sols preguntar-se si ens interessaven. Manifestava que no era un pesat romàntic, usuari d'un continu jo poètic encegador. L'objectiu, per a ell, era escriure, ja fos a un blog, a un paper de water, o a un prestigiós diari. Molts pensàvem que no escrivia pas per a ell sol, i que, per tant, volia que algú el llegís. I el cas és que, en la nostra societat, els pinyols d'Oliva –aquesta cosa fastigosa, inútil, que pretén ofegar-te, i que s'interposa en el teu camí habitual en la injecció del fruit català– són imprescindibles per veure la vida des d'una perspectiva més rodona i arrelada. Per això, un grup de pinyolaires hem volgut mantenir el nostre punt d'encontre i de debat. Benvinguts, de nou, al Pinyol!
Compte d'or
5 comentaris:
"L'onanisme és, a les palpentes, la versió antifa del matrimoni"
Hehe. Aquesta noia és realment aguda. Llàstima que ara ja no s'identifiqui com feia en els inicis de la història d'aquesta saga bloguera. Aquells si que eren bons temps.
Què et fa pensar que sóc una noia? Peluda, revellida i masculinitzada em llenço als teus braços amb intencions maritals manifestes. Aparteu les criatures!
Aquest darrer comentari m'ha confirmat que ets una noia.
Jo no ho veig clar. I em tinc per destre en tals dictàmens!
Publica un comentari a l'entrada