A la facultat del nostre líder no hi ha altra cosa que no siguin pancartes de cartró convocant assemblees i manifestacions diverses, totes elles sense una finalitat excessivament clara ni transparent.
Això de les assemblees és un fenomen força interessant. Al poble del nostre líder n'acaba de sorgir una de joves inquietats però gens inquietants. El més curiós d'aquest model és que s'erigeix contra aquells sistemes jerarquitzats però és molt interessant adonar-se de les relacions d'ordre implícites que s'hi creen.
El pitjor de tot, però, és que cap d'aquestes assemblees serveix d'altra cosa que no sigui perdre el temps d'una forma impressionant, més que escriure en blogs.
Ho dèiem l'altre dia amb un músic de Marçalaris: quan veig aquesta gent, tot d'una em torno de dretes, però és que m'hi obliguen!!!
11 comentaris:
Enmig d'una assemblea la proximitat a les noies és més franca, i els bigotis suaus dels nois ens pessigollegen les galtes sense malícia. Altra cosa no la sé, però les mans, ho reconec, se'm mobilitzen, i la mirada temo que em treu foc, tan malcarada que sóc, tan ensopida també, quan l'assemblea conclou!
Quan ens coneguis podràs parlar... possiblement puguis aportar alguna cosa constructiva. Suposo que parlar sense conèixer i assumir veritats absolutes és ser de dretes (per tant, sí que ets de dretes, però ets tu qui ho ha escollit). De totes formes, estaria bé que ens poguéssim entendre
Mmmm la dreta no nega el diàleg, és l'esquerra qui s'entesta en desqualificar i demonitzar la dreta.
I igual que l'esquerra és diversa, la dreta també n'és de diversa. El problema radica en la heterogeneïtat del primer partit de la dreta espanyola.
I quina de les assemblees citades hauríem de conèixer, la facultativa o la del "barri suís" de Sabadell?
Líder dels pinyols... No t'han vingut mai ganes d'apretar a córrer i llençar-te sobre una d'aquestes pancartes de paper, rebentant-la per la meitat? És una temptació tan gran...
M'agraden mes les "assemblees" que fem els currantes als bars despres al sortir del curro.
Has vist la que han liat els antifes recentment? A ningú li venen ganes de fer-se mosso?
Vaig rebre el misstage.
Aquesta vegada sí k sóc jo: la Mar (sí, la reaccionària xD!).
Val a dir k l'altre dia vam comentar aquest tema de passada i, després de llegir la teva entrada, simplement dir-te que hi estic completament d'acord. Per fer callar els comentaris superflus especificaré que sí que conec la cosa de prop, ja que la setmana passada vaig tenir el privilegi d'infiltrar-me entre els assemblearis de la meva facultat essent titllada d'anarkista per una colla d'independentistes molt informats i conscienciats, amb una visió molt oberta de tot i molt predisposats al diàleg. Perles, vaja. En definitiva, doncs, vaig comprovar k es tracta d'una pèrdua de temps, d'una mena de consol moral per als qui hi participen, que els serveix per sentir-se menys culpables i més compromesos.
Curiosament, tots els participants (o quasi; els k no, semblava k estàvem fora de lloc) eren també de la SEPC.
Però, ei, tot això amb la base que ENTRE TOTS podem construir una universitat millor.
Collons Marçal, sempre estàs de mal humor, que no vas ben follat o és que alguna cosa t'amarga constantment?
jo no em considero res, potser m'identifico amb idees anarquistes, i per tant el nacionalisme i el comunisme, en moltes de les seves formes, no m'agraden gens, però algunes assemblees són un punt de trobada on ens hi podem trobar de tu a tu, intecanviar lliurement i canviar entre tots. Tot és un procés i s'ha de construir, no fa falta destroçar les coses abans de començar. Fora dogmes!
Com a àcrata, l'assemblea és el meu destí. Ningú no s'hi despitrega com jo, quan és l'hora d'alçar la veu. Això no obstant, barbut com sóc i amb babutxes i simitarra que solc anar, diuen que espanto la canalla. Demà m'afaitareu!
Publica un comentari a l'entrada