El tren

Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya: dues noietes, universitàries, s'asseuen davant nostre i continuen la conversa que ja tenien, en castellà. L'una li diu a l'altra que no sé quin dia va ser el primer en què ell la va agafar de la mà, primer perquè hi havia molta gent, però després, que estaven sols –sense gent– i es dirigien al seu cotxe, ell va continuar prenent-l'hi. Això ho explicava de tal manera que creia que l'individu ens recrearia un orgasme femení allà mateix. Tot seguit, aquesta mateixa noia rep una trucada –la seva cap a la feina–, i canvi el codi lingüístic: amb la jefa parla en català. En acabat, torna a canviar el codi, i li diu a la seva amiga que la seva cap és un encant, perquè, fixa't!, que li va dir que quan ella li volgués trucar, li fes una perduda i no es gastés diners més quan fos nadal per felicitar-la!!! Sort en tenim, que tan de bo tots els empresaris fossin igual de socialistes! Estan a punt de baixar quan s'esdevé la traca final de la mediocritat juvenil d'avui. Ella li diu: "¡mira, mi tía me ha regalao este libro!". El llibre era, com no podia ser d'una altra manera, Cartas para Claudia, del molt rigorós psicòleg Jorge Bucay. Sentencia final de la noia: "hay un párrafo que pienso memorizármelo y se lo diré a todos mis pacientes". Vinga, sí senyor, anem creant llicenciats!