L'ESTACA

Els Marçalaris ens ofereixen l'autèntica Estaca. Al final trobareu l'apòcrifa. Salut!

L'avi Siset la mirava

de bon matí empalmat

fent veure que al Sol es parava

i els carros veia passar

Siset que no et veus l'estaca

que et manté al banc bo i lligat

eps, que si intentes desfer-te'n

Tampoc podràs caminar (del mal que et fotrà...)

Si ens neguem tots

ella caurà

i molt de temps no pot durar

segur que es toca, es mulla i es tomba

ben sucosa deu ser ja.

Si te la tires fort per aquí

i jo me la tiro fort per allà,

segur que es córrer, crida i borda,

i en acabar es fot a fumar.

Però Siset fa molt temps ja

les mans se'm van arrugant,

fins quan la força se me'n va

es fa més ampla i més gran

Cert sé que està ben munyida

però és que Siset costa tant,

que a cops el braç m'hi obliga,

torna'm a dir el teu pla....aaa...

Si ens neguem tots...

L'avi Siset ja no diu res

Ni el vent se'l pogué emportar

Encara roman assegut al banc

I jo allà fent-lo costat. 

I ara que passen els nous vailets

M'estiren del coll per provar,

com jo tibava d'en Siset,

i al banc seuen a reposar.

Marçalaris

L'avi Siset em parlava de bon matí al portal,
mentre el sol esperàvem i els carros vèiem passar.
Siset, que no veus l'estaca a on estem tots lligats?
Si no podem desfer-nos-en mai no podrem caminar!

Si estirem tots ella caurà i molt de temps no pot durar,
segur que tomba, tomba, tomba, ben corcada deu ser ja.
Si jo l'estiro fort per aquí i tu l'estires fort per allà,
segur que tomba, tomba, tomba i ens podrem alliberar.

Però Siset, fa molt temps ja les mans se'm van escorxant
i quan la força se me'n va ella es més forta i més gran.
Ben cert sé que està podrida i és que, Siset, pesa tant
que a cops la força m'oblida, torna'm a dir el teu cant

Si estirem tots ella caurà i molt de temps no pot durar,
segur que tomba, tomba, tomba, ben corcada deu ser ja.
Si jo l'estiro fort per aquí i tu l'estires fort per allà,
segur que tomba, tomba, tomba i ens podrem alliberar.

L'avi Siset ja no diu res, mal vent que se'l va emportar,
ell qui sap cap a quin indret i jo a sota el portal.
I, mentre passen els nous vailets, estiro el coll per cantar
el darrer cant d'en Siset, el darrer que em va ensenyar.

Si estirem tots ella caurà i molt de temps no pot durar,
segur que tomba, tomba, tomba, ben corcada deu ser ja.
Si jo l'estiro fort per aquí i tu l'estires fort per allà,
segur que tomba, tomba, tomba i ens podrem alliberar.