El pitjor

• El pitjor que et pot passar en aquesta vida és voler ser una escalfabraguetes i néixer absolutament lletja, desagradable a la vista, un card: des de greus imperfeccions en la construcció dental, fins a desequilibris importants en el desenvolupament dorsal. 
  
• El pitjor que et pot passar és acostar-te a un home i que aquest et respongui: no xata, no, que avui tinc diners! En el cas que siguis un home, el pitjor que et pot passar és acostar-te a una dona i que aquesta et respongui: em sap greu, però ja he acabat el meu horari laboral d'assistent social. Si ets homosexual, aleshores cap problema, perquè el teu sector és exempt de tota aquesta porqueria, de moment...
• Aquelles dones que es posicionen absolutament contràries que els homes puguem veure-les, també –no només–, com a objectes sexuals són, de totes totes, les lletges, sens dubte. Perquè saben que tenen les de perdre; és a dir, saben que si ho permeten, els homes guapots –com els pinyols, malgrat tenir un líder tan lleig– ens quedarem amb les guapes i elles s'hauran de conformar o bé amb els lletjots o bé a  restar absolutament marginades.
• El problema, però, és per a aquelles que intenten disfressar-se de femme fatale i no són altra cosa que les lletges del poble, les primeres, vaja. La disfressa els sortirà molt cara, i si no ja ho veureu: el temps dirà. 

Si ets lleig/lletja, mal format/da, mal nascut/da –malparit/da–, t'aguantes. L'únic que pots, com a molt, intentar és aspirar a desenvolupar una altra qualitat, que no sigui la física –i molt menys, la química. Passa, però, que molt ens temem que l'aclaparament no us ho permetrà mai! Aquesta és la vostra mort!

N.B. El millor del cas és que encara sortirà algú que es donarà per al·ludit, i contestarà! Que es foti, per lleig o per lletja!