En Jofre Bardagí, cantant de Glaucs, fa cosa d'un parell de dies, en una entrevista a la Vanguardia Digital criticava que en el seu moment s'hagués instrumentalitzat políticament la seva música, sols pel fet de ser cantada en català, i en un moment donat va sentenciar:
"Em fa por, fins i tot fàstic, veure banderes independentistes als meus concerts"
Ni mig minut. Ràpidament, va haver de demanar disculpes a través del blog i altres mitjans. La gent, deien ser fans seus, va començar a carregar contra el cantant, com si d'un terrorista es tractés. Això sí que fa fàstic, o potser més aviat pena: un país tan poc madur, tan irascible, tan sensiblero, tan figaflor, tan israelita, tan bleda, tan pocacosa, tan merdaseca...
El CNP no podem sinó donar total suport a Bardagí. A més, els Marçalaris ens han informat que subscriuen totalment les paraules del cantant, ja que sovint han tingut la mateixa sensació en alguns escenaris que no cal ni que esmentem. Quedarà per a un altre dia la narració de la gran gestió i gesta marçalarial de l'SGAE i cert concert per a certes joventuts polítiques llefiscoses indepesdel'herba.
8 comentaris:
Certament. Ara entenc la relació que fan alguns entre Catalunya i l'entitat sionista israeliana. Defensen una causa comuna: la causa de la irascibilitat.
Si el mateix Jofre fos un cantant jueu que hagués dit el mateix sobre banderes israelianes als seus concerts, ràpidament se l'hagués acusat d'antisemita... tor i ser jueu!
Israelians: deixeu Terra Santa tranquila i veniu a fundar un Estat a Catalunya... Us hi trobareu com a casa.
Encertadíssima la reflexió!! Us felicitem, tot i que no sou els millors, com bé sabeu.
Heu tingut la mateixa sensació en alguns escenaris?? Però si m'han comunicat sempre que als vostres concerts mai hi va ningú i últimament encara menys...
Certament, últimament, als seus concerts, hi ha més públic que músics, quelcom que fins l'estiu passat no era habitual.
No és que hagin aconseguit arribar a més públic, sinó que han reduït el número de membres del grup, per a certs concerts!
Doncs redueix del tot el grup i quede't sol, potser aleshores notaràs el públic d'alguna manera. Allò que se'n diu un joc òptic, oi? És ben bé que us fa falta...
Ara que, ben mirat, ja que reconeixes que ni crist us escolta, fes el favor de seguir amb aquesta humiltat i marxa tu. Pel bé del demés. Saps altres coses, potser sí, però cantar, pel que també m'han comentat, no gaire...
És clar que, certament, tu no pots tocar el dos, es necessiten els teus contactes (o, si més no, aquest n'és el rumor). Així s'entén tot...
Estimo un drap amb una passió ultra mesura. És un drap assolellat i sanguini, la màxima expressió dels meus anhels. Quan l'enlairo, tant m'és que al davant tingui jovent bramulador com iaietes orfeòniques: l'alço amb ple convenciment que el meu destí es sincronitza amb la terra dels ancestres!
"Us en recordeu?",
Me estoy aficionando a este blog suyo, y lamento admitir que en gran medida es por la enquina que gasta con usted el siempre honesto y dispuesto Sr. Anónimo. Le ruego tenga a bien disculparme por hacerle este comentario, y si pudiera compensarle de algún modo, permítame advertirle que en el fondo el Sr. Anónimo parece profesarle un modo de fidelidad, retorcido ciertamente, pero no por ello menos evidente. Eso me parece.
Esa fidelidad es notoria por la infalible asistencia que demuestra a este blog, y quien sabe si también a sus conciertos. No me extrañaría en absoluto. Repase usted en su memoria visual: Trate de recordar si al finalizar alguna actuación pudiera haberle abordado en algún momento algún admirador de lúbrico aspecto y lúbrico furor. Encajaría con el perfíl que Mr. Anónimo evidencia. ¿No le parece?
Desde luego, hay amores que empachan.
Publica un comentari a l'entrada