Resurrecció

En l'últim post del nostre vell amic Marçal es llegia:
Alguns tenim un final, i, per molt que intentem oposar-nos-hi, acabem desapareixent. Això és el que li ha succeït al Pinyol. Internautes, el Pinyol ha mort.
Les causes de la mort es poden trobar en un aïllament social que l'ha dut a una situació similar a Baudelaire, i tots els poetes maleïts. Les drogues, l'alcohol -sempre he trobat curiós que aquests dos elements es separin-, la mala vida, l'han orientat, inequívocament, a la mort. Em sap greu que no li podreu dur flors, ja que l'hem incinerat. Si algú disposa d'una platja privada, podem negociar tirar-hi les cendres a bon preu. Moltes gràcies a tots!!! Funerària Oliveres i altres productes de la terra.
Nosaltres, molt de temps després de la seva mort, pretenem recuperar l'essència dels Pinyols, amb aquesta humilitat que tant caracteritzava l'autor de l'estimat espai mort.

diumenge, 9 de desembre del 2007

Λυσιστράτη

Aristòfanes, a finals del segle V aC va presentar l'obra de teatre Lisístrata, concretament l'any 411 aC. L'obra ens explicava com una líder d'Atenes, Lisístrata –el nom de la qual significa "la que dissol els exèrcits–, cansada de les contínues guerres entre Atenes i Esparta, reuneix les dones d'ambdós bàndols i els proposa iniciar una vaga sexual. Tot i que a l'inici la idea no agrada massa, finalment els homes, necessitats de sexe, decideixen abandonar la guerra i firma la pau. 

Greu error el d'Aristòfanes, o, millor, el dels atenesos. Pel que sembla, alguns donen la raó al comediant grec, com, per exemple, a Colòmbia o als EUA, en què en diverses ocasions les dones han protagonitzat episodis inspirats en aquesta obra de teatre. Els homes, una vegada més, són tanoques. I per què? 

El motiu: renunciar a una decisió, fet, anhel, i/o activitat, per molt fatal que sigui –objectivament parlant– perquè les dones ens fan xantatge sexual és acceptar i legitimar que els homes necessitem més les dones sexualment parlant que no pas elles a nosaltres. Heus aquí on rau l'assumpte. Fins que els homes no ens integrem al disc dur que no només nosaltres no necessitem més el sexe de les dones, sinó que possiblement són elles les més necessitades –i això, ja ho va dir Tirèsies– anirem molt malament. 

Per tot això, homes del món, alceu-vos altius, que us convoquem a la PRIMERA VAGA SEXUAL INTERSEMENTAL. La vaga, que durarà 72 hores, es concreta en/a: 
  • NO copular amb cap individu, ésser o cosa que sigui femella o de gènere o nom femení. És a dir, podrem copular amb EL cul d'un altre però no amb LA seva boca, orella, i altres orificis femenins.
  • NO accedir, sota cap concepte, a les propostes que qualsevol femella ens pugui oferir.
  • NO fer donacions de semen, ni una, per molt que ens ofereixen un entrepà de pa amb tomàquet, llom i formatge cremós, d'aquell que cau pels costats –tot i ser conscients de la dificultat de negar-s'hi davant de tals pressions. Què s'han cregut, que el món podria funcionar sense els homes? Si fem donacions, elles no ens necessitaran per perpetuar l'espècie. Per tant, a les dones, ni semen. Fem valer els nostres espermatozous! 
  • Especial per als homes científics: atureu tot projecte de clonació humana fins a nova ordre. 
Així mateix, el CNP instal·larà un dispositiu especial, durant la convocatòria, destinat als possibles esquirols de la jornada, que simplement constarà d'un reguitzell de càmeres de vídeo amagades a tots els indrets per tal d'immortalitzar els entranyables moments en els quals les dones hauran de fer allò que segons elles mai fan: rebaixar la seva dignitat davant dels homes més lletjos del planeta i haver-se de conformar amb ells. D'aquesta manera es demostrarà, d'una vegada per totes, que necessitats ho estem tots, i, si algú ho està especialment, aquest és, sempre, femella. Indubio contra rea

2 comentaris:

Aina Vidal ha dit...

jeje, carinyo estàs fatal...

Anònim ha dit...

Modestament, em permeto informar-vos que les dones no són res de l'altre món. La major part són humanes, i poques, poquíssimes, divines. En fi, fins que una estampida de Lolites no compensi el tarannà ensopit de les catalanes us suggereixo paciència i tacte, molt de tacte.