Resurrecció

En l'últim post del nostre vell amic Marçal es llegia:
Alguns tenim un final, i, per molt que intentem oposar-nos-hi, acabem desapareixent. Això és el que li ha succeït al Pinyol. Internautes, el Pinyol ha mort. Les causes de la mort es poden trobar en un aïllament social que l'ha dut a una situació similar a Baudelaire, i tots els poetes maleïts. Les drogues, l'alcohol -sempre he trobat curiós que aquests dos elements es separin-, la mala vida, l'han orientat, inequívocament, a la mort. Em sap greu que no li podreu dur flors, ja que l'hem incinerat. Si algú disposa d'una platja privada, podem negociar tirar-hi les cendres a bon preu. Moltes gràcies a tots!!! Funerària Oliveres i altres productes de la terra.
 Nosaltres, molt de temps després de la seva mort, pretenem recuperar l'essència dels Pinyols, amb aquesta humilitat que tant caracteritzava l'autor de l'estimat espai mort.

divendres, 7 de desembre del 2007

Créixer no fa mal

LEONARD BEARD
LEONARD BEARD
JOAN BARRIL

Fa uns quants anys gairebé ningú parlava del canvi climàtic. Una minoria, i les xemeneies continuaven llançant gasos a l'atmosfera. Avui, el qui per menys de 1.000 vots a Florida hauria pogut ser el president dels Estats Units és l'abanderat d'aquesta nova consciència. Més coses de minories. El comerç just i la possibilitat d'un altre món eren qüestions juvenils i ara s'han tornat qüestions adultes, eren inquietuds minúscules i ara són planetàries.
El gra de mostassa no per minúscul deixa de convertir-se en un arbre notable. Avui tenim en el futur visual de Catalunya dues opcions i dues dates. ERC proposa que el 2014 se celebri un referèndum d'autodeterminació que hauria de portar Catalunya a la independència. Això és almenys el que diu l'enunciat. Els impulsors van ser pocs al principi i ara sembla que són més. Continuen creient que el simple fet de poder celebrar un referèndum significa que el guanyaran. Així ho creien també els independentistes del Quebec i cada vegada que han aconseguit portar la seva gent a les urnes la independència ha perdut. Ni me n'alegro ni em fa entristir. Simplement constato que quan es crida els ciutadans a un referèndum per la independència s'està mobilitzant també votants que potser no havien anat mai a votar per res i que, davant d'una pregunta així, decidiran votar-hi en contra.
L'altra data de futur ens l'ofereix el diputat d'ICV Joan Herrera. Proposa per al 2012 una reforma constitucional adaptada als temps. Herrera, que és més llest que la gana, evita l'espinosa qüestió de la successió monàrquica i pretén ampliar altres drets. Els drets lingüístics i els drets de ciutadania de la gent que viu entre nosaltres. Tampoc serà fàcil aquesta proposta. Però sento una estimulant alegria política quan comprovo que hi ha algú que pensa allò que és difícil i que ens obliga a pensar. Herrera està fent de diputat i no d'agitador. Ell i els seus amics d'ICV pensen per canviar lentament les coses. Hi podem estar d'acord o hi podem discrepar, però no ens porten a la passió, sinó a la raó. Això hauria de ser, al cap i a la fi, la política.



El Periódico, 7 de desembre del 2007
Publicat per a
Etiquetes de comentaris: ,
Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)