Volar: el que no pot ser

Quedi clar per endavant que els pinyols som tots partidaris que els Governs adoptin mesures perquè tant a particulars com a empreses no els surti a compte viatjar amb avió amb la freqüència que es fa actualment, encara que això pugui anar en detriment de les vacances del proletariat –l'ecologia va per davant del gaudi.

Ara bé, un cop has decidit comprar un bitllet d'avió, i, per tant, pagar un servei –que et portin d'un lloc a un altre, amb una màquina anomenada avió, en la data i les hores pactades–, l'Administració també hauria de vetllar per fer reals els drets dels consumidors. És al·lucinant que per una apagada elèctrica ens posem tan nerviosos i neguitosos –malgrat que resulta que, al capdavall, menys del 10% ha presentat la seva reclamació– i, en canvi, puguem ser tan permissius amb les companyies de vols comercials. Vejam: quan compres un bitllet d'avió i l'avió surt amb un retard superior a 15 minuts, la companyia hauria, de forma immediata, de tornar-te l'import total del bitllet –però mantenint el dret a vol, s'entén–, assumir totes les pèrdues de vols relacionats –posem pel cas que haguessis perdut un vol amb què feies correspondència–, assumir totes i cada una de les despeses d'estança des del moment de l'inici del retard fins que sortís l'avió definitiu i, sobretot, pagar cada hora perduda com a hora treballada, basant-se en la mitjana del sou a España. I això darrer, que per a mi és el més important, es justifica pel fet que de la mateixa manera que moltes empreses reclamaran a Endesa indemnitzacions per l'anomenat "lucre cessant" –és a dir, la "pèrdua de beneficis"–, considero que els ciutadans com a individus tenim dret a rebre també una indemnització per "lucre cessant", puix que totes les hores que perdem a l'aeroport podrien ser hores en què nosaltres produíssim i per culpa de l'empresa nosaltres estem "perdent" part del nostre sou.

Si som liberals, siguem-ho fins al final. Si algú es creu que l'ésser humà és una màquina de producció, hem de ser coherents i acceptar que màquina ho són tots els humans, no només les empreses. Per tant, el temps perdut és temps amb què nosaltres podríem enriquir-nos i ens és impossible, ergo hem de rebre una compensació. I si el problema és que aplicant aquestes mesures no hi hauria cap Aerolínia que s'atrevís a volar, haurem aconseguit el que volíem: acabar amb l'avió, un dels principals emissors de CO2 del planeta.


N.B. Quina merda de ciutat Lisboa: que no saben què és arreglar i pintar les façanes, o què? Els fa falta un "Lisboa posa't guapa".