Resurrecció

En l'últim post del nostre vell amic Marçal es llegia:
Alguns tenim un final, i, per molt que intentem oposar-nos-hi, acabem desapareixent. Això és el que li ha succeït al Pinyol. Internautes, el Pinyol ha mort.
Les causes de la mort es poden trobar en un aïllament social que l'ha dut a una situació similar a Baudelaire, i tots els poetes maleïts. Les drogues, l'alcohol -sempre he trobat curiós que aquests dos elements es separin-, la mala vida, l'han orientat, inequívocament, a la mort. Em sap greu que no li podreu dur flors, ja que l'hem incinerat. Si algú disposa d'una platja privada, podem negociar tirar-hi les cendres a bon preu. Moltes gràcies a tots!!! Funerària Oliveres i altres productes de la terra.
Nosaltres, molt de temps després de la seva mort, pretenem recuperar l'essència dels Pinyols, amb aquesta humilitat que tant caracteritzava l'autor de l'estimat espai mort.

divendres, 10 d’agost del 2007

Un país ecosocialista, durant una setmana...

Sí sí sí!!! Els pinyolaires, que ens trobem de vacances, hem decidit tornar breument per ser conscients de la màgia d'aquesta setmana!! De fet, hem volgut tornar a treballar, només aquesta setmana del 7 al 14, per saber què se sent tenint de President de la Generalitat en Joan Saura, i d'Alcaldessa de Barcelona n'Imma Mayol. I, com era d'esperar, no ens hem sentit defraudats, sinó que l'excitació continguda és màxima!!
Tenim el Presi i l'Alcaldi més enrotllats de tota la història de la democràcia internacional!! Gaudeamus, doncs, d'aquesta gaubança!

Salut pinyolaires!!!