Resurrecció

En l'últim post del nostre vell amic Marçal es llegia:
Alguns tenim un final, i, per molt que intentem oposar-nos-hi, acabem desapareixent. Això és el que li ha succeït al Pinyol. Internautes, el Pinyol ha mort. Les causes de la mort es poden trobar en un aïllament social que l'ha dut a una situació similar a Baudelaire, i tots els poetes maleïts. Les drogues, l'alcohol -sempre he trobat curiós que aquests dos elements es separin-, la mala vida, l'han orientat, inequívocament, a la mort. Em sap greu que no li podreu dur flors, ja que l'hem incinerat. Si algú disposa d'una platja privada, podem negociar tirar-hi les cendres a bon preu. Moltes gràcies a tots!!! Funerària Oliveres i altres productes de la terra.
 Nosaltres, molt de temps després de la seva mort, pretenem recuperar l'essència dels Pinyols, amb aquesta humilitat que tant caracteritzava l'autor de l'estimat espai mort.

diumenge, 19 d’agost del 2007

Societats i bicicletes...

Em trobava ahir parlant amb un vell amic sobre l'actualitat, i sobre, a grans trets, el sistema social en què ens trobem quan de cop m'etziba:

L'indicador de "civilització" d'una ciutat/país el tinc cada dia més clar: la quantitat de gent que va en bicicleta (deixant Àsia de banda).




Brillant, precís, contundent.



Publicat per a
Etiquetes de comentaris:
Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)