Vols II

Rebo el següent comentari de n'Albert:

Albert ha dit...

Només he llegit mig article, Marçal, el funcionament dels aeroports i companyies no és tan simple.
Moltes vegades l'endarreriment d'un vol no depèn de la companyia, si no del tràfic a l'aeroport, la companyia compra franges horàries per sortir i aterrar, sovint no depèn d'ells sortir a l'hora. Moltes vegades es retrassen vols per culpa d'usuaris cabrons: l'avió no pot sortir sense l'usuari si hi han pujat les seves maletes (raons de seguretat).
Sovint un avió d'una companyia A no pot sortir per culpa de la companyia B, que està esperant confirmació de control perquè l'avió de C té no se sap quin problema.
Massa empreses, ents gestors, governs implicats. Massa complicat coordinar-ho, massa complicat establir responsabilitats.
Més inversió en aeroport de Barcelona, guanya una pista al mar, i menys històries.

PD: Per la part que em toca, gràcies per voler fotre a terra el negoci que se suposa m'haurà de donar menjar.

Crec que és un comentari ideal per desfer certs embolics. D'entrada, procedirem a desfragmentar-lo per idees:

1. Em cansa llegir (seria la primera frase)
2. El sistema actual de vols és complex
   
3. El possible endarreriment sovint no és causat per la companyia, sinó per elements externs (una altra companyia, AENA, un client despistat, raons de seguretat, etc.), i, per tant, és difícil establir qui ha d'indemnitzar a qui
   
4. Excessius gestors: excessius "jefes", és a dir, "massa galls dins del mateix galliner"
5. Manca d'inversió d'infraestructures en l'Aeroport del Prat: necessària la tercera pista, i, si pot ser, al vell mig del Mediterrani
   
6. No em vull quedar sense feina, i tu ets un paio que va contra el progrés
   

Sobre el primer punt, no en diré res, car a mi em cansen d'altres coses. El segon, tercer i quart punt en el fons és la mateixa idea, expressada de diferents maneres. Que gestionar vols és complicat ja ho sabíem, i que fer-ho a l'Estat espanyol encara ho deu ser més, segur. Ara bé, és que a mi, en tant que client i usuari, tot això més ben igual: que l'empresa a qui he comprat els bitllets s'espavili. És com si anessis a un restaurant, et fotessin carn en mal estat, i quan els denunciessis els del restaurant diguessin: "ah, no no, això és culpa del carnisser, que ens l'ha venuda en mal estat"; i aleshores el carnisser digués: "ah, no no, això és culpa del de l'escorxador, que me l'ha portat podrida"; i l'escorxador culpés el granger; i el granger el veterinari; i el veterinari fotés les culpes a l'empresa de pinsos; i l'empresa de pinsos a qualsevol altre, fins que algú, de ben segur, fotria les culpes al Govern, que és una manera molt habitual a Espanya per aturar el cercle de culpes i no tornar a començar amb el restaurant, i així, de passada, ningú ha de pagar –bé, sí, ho acabem pagant tots, però cap puta empresa privada assumeix responsabilitats. Això no pot, doncs, funcionar així. Tu li reclames a qui li has comprat, i, en tot cas, aquesta empresa ja farà les seves particulars denuncies i batalles, amb qui cregui és n'és el responsable –però primer que pagui.

Sobre els excessius gestors, l'excessiu nombre de caps i tot plegat, sols puc dir que en part és cert, però que tot això s'acabaria si s'apliqués el que proposo, perquè si les empreses privades es veiessin perjudicades, no et preocupis com estudiarien la manera d'agilitzar-ho. El que passa és que com que no s'incentiva el bon funcionament, les empreses del sector estan com "adormides", és a dir, que, de fet, ens trobem en una situació molt poc liberal, puix que l'Administració no està afavorint la màxima competència entre empreses.

Sobre la manca d'inversió a l'Aeroport del Prat sols puc dir una cosa: no em feu riure. Londres, per exemple, té més d'un Aeroport, i a prop del centre de Londres, com aquell qui diu, no n'hi ha cap. En comptes d'intentar ampliar l'Aeroport del Prat, essent conscients que això implica carregar-se tot l'ecosistema del Llobregat i part de la costa i la fauna marina, no seria més intel·ligent ampliar dignament els Aeroports de Girona –sobretot– i Reus, i operar amb tres Aeroports catalans? I això que no compto ni el futur aeroport de Lleida, ni la possible ampliació del de Sabadell, o la construcció d'un aeroport al centre de Catalunya... Quina necessitat hi ha de concentrar-ho tot en el mateix Aeroport? París és un altre exemple de ciutat amb diversificació d'aeroports. De Girona a Barcelona hi ha una hora amb tren. No veig, doncs, la necessitat de la tercera pista al Prat, i, en canvi, sí que podria trobar interessant ampliant els altres aeroports, entre altres coses perquè és una manera de diversificar la inversió i afavorir el desenvolupament econòmic de zones no tant desenvolupades.

Ara bé, malgrat tot, no puc sinó pensar que el que de fet hauríem d'intentar és quedar-nos com estem, i mirar de reduir el nombre de vols. Si dividim els vols en "vols de negocis" i "vols de plaer", podem comprovar que, pel que fa als primers, molts es podrien evitar, si en comptes que les empreses fessin reunions convencionals, apostessin per les vídeo-conferències, seriosament –per exemple–; pel que fa als viatges de plaer, haig de dir que fa 10 anys la gent no agafava tant l'avió, i no era menys feliç. Per culpa dels Low Cost agafar un avió sembla que sigui com qui agafa el metro. La manera d'evitar tot això seria que l'Administració imposés unes taxes impressionants, i amb els diners obtinguts subvencionés més i millor la xarxa de ferrocarrils.

Finalment, sobre la teva feina, només puc dir que d'avions sempre n'hi haurà, i que la clau és saber discernir entre la necessitat real i l'opulència actual que tots, jo també, practiquem. Per tant, estudia per guanyar una de les places, i si no ho aconsegueixes, doncs, mira, fes-te maquinista de trens –jo que vols que et digui, col·lega...