Neveres

Avui ens disposàvem a reobrir aquest espai amb una altra qüestió, però, malgrat les nostres reticències, ens hem vist abocats a tractar el gran tema de la setmana: l'apagada, la graaaaaan apagada! Se n'han dit de tots colors: que si això al s.XXI és inacceptable, que si vivim en un país en vies de desenvolupament, que si la mala gestió d'uns, que si la deixadesa dels altres, que si no puc carregar el mòbil, que si m'he perdut el capítul de Ventdelplà, i tot un reguitzell infranquejable... Pel que fa a mi, l'apagada m'ha afectat força, ja que l'empresa en què treballo ha estat un dels pocs clients que aquest matí encara no disposava de llum des d'ahir a les 11 del dematí.

Ara bé, crec que cal fer una anàlisis a posteriori, si us plau, de certes cosetes:

1. El que ha passat demostra certes qüestions:
   
1. L'ésser humà no pot pretendre controlar-ho tot, i és quan ens creiem capacitats per fer-ho i de cop passa qualsevol imprevist que arriben les frustracions, els mals rotllos, i el nerviosisme.
2. Com el nostre Messies ja fa anys que ve anunciant, hi ha uns quants sectors de producció que no poden, sota cap concepte recaure en mans privades: l'aigua, l'Energia (elèctrica, gas i qualsevol altra), les telecomunicacions (telefonia, ràdio,...), la Banca i la construcció, com a mínim. El motiu és que no pot ser que serveis tan bàsics per a una societat depenguin de personal que el que pretén, únicament, és fer negoci, ja que aleshores es prioritza el rendiment econòmic davant l'interès general. L'electricitat és necessària, sigui o no rendible.
   
3. No pot ser que les nostres ciutats siguin tan dependents del subministrament elèctric, és a dir, si Barcelona disposés de semàfors que funcionessin, tots ells, amb plaques solars no hi hagués hagut cap caos circulatori. El mateix amb els edificis: si els edificis amb ascensors disposessin de plaques solars i bateries per, com a mínim, en casos d'emergència poder fer front a certes qüestions –com alliberar veïns de l'ascensor– tots viuríem molt més tranquils.
   
4. La gent s'indigna per certes tonteries de forma massa ràpida, i, sincerament, la gent s'avorreix massa.
   
2. No podem caure en l'error de responsabilitzar els diferents Governs del que ha passat. La responsabilitat és, única i exclusivament, d'una empresa privada que es diu FECSA-ENDESA, i, com a molt, podríem parlar de la famosa "RED ELÉCTRICA". Per molt que fa un temps es signés un acord entre Govern central i Endesa que a canvi de la condonació d'uns diners que Endesa devia i que el Govern perdonava per tal que la companyia fes tasques de manteniment (o una historieta similar), és responsabilitat de l'empresa no haver-los destinat adequadament, o, simplement, no haver-los destinat.
   
3. Per tant, si som tan liberals, no vull ni a sentir a parlar de compensacions econòmiques per part dels governs, ni de queixes als polítics ni demés. Oi que quan no t'agrada el pa que compres et queixes al forn, i no pas a l'ajuntament? Doncs aquí igual. Com hi hagi la mínima despesa pública seré jo qui em rebotaré –civilitzadament, això sí–, perquè no em donarà la gana que els meus impostos es destinin a una empresa privada.
   
4. Espero que Endesa no només pagui als usuaris i empreses les pèrdues i els danys ocasionats, sinó que també ens pagui –a la Generalitat i a l'Ajuntament de Barcelona– les despeses que ha costat mobilitzar aquestes dies els cossos de Bombers, de Mossos, de Guàrdia Urbana, d'ambulàncies i de metges i demés personal sanitari. Jo, com a ciutadà, no estic disposat que una part dels meus impostos que anaven destinats a altres assumptes es derivin a pagar hores extres de tot aquest personal, quan la culpa és d'una empresa privada. Oi que quan a un individu se li queda el gat dalt de l'arbre i els bombers hi van després li passen la factura? Doncs aquí igual.
   
5. La ciutadania som uns imbècils adolescents. Podem estar d'acord que no ha estat una cosa gaire agradable, però no puc entendre les reaccions histèriques del personal quan ahir –i avui uns pocs–, que no feia ni una nit que no tenien llum, diversos individus van sortir al carrer a fotre xerinola amb cassoles –com si d'una mani contra la guerra es tractés–, altres van anar a manifestar-se davant dels operaris –100% innocents de tot el que passava– d'Endesa que estaven arreglant les avaries, uns pocs van sortir a fer merder al carrer, etc. Vejam, tant greu és per a la nostra existència estar una nit sense llum??? T'estan dient per tot arreu que ha succeït un gravíssim accident i tu no fots altra cosa que fotre més llenya al foc. Quina responsabilitat ciutadana! Ara, el més tremendu és que darrere d'aquests grans manifestants el que hi ha és gent amargada, amb frustracions: darrere el que pica la cassola i crida "Hereu dimissió" hi ha l'home envejós perquè al seu company de feina l'han ascendit i a ell no.
   

A voltes em pregunto què ens passarà el dia que realment patim una catàstrofe. Com reaccionarem si ens inundem com al Regne Unit? Aleshores, si som proporcionals, haurem de matar algú, com a mínim!!! Realment és comprensible l'actitud de molts ciutadans? No sé si realment hem d'estar "indignats"; jo més aviat diria que hem d'estar expectants, i indignar-nos si Endesa pretén no pagar-nos el que ens deu, o bé si els nostres Governs pretenen ajudar la companyia d'alguna manera. Aleshores sí que ens haurem d'indignar. Ara, el que avui ha passat és el mateix que si compres material escolar i et surt defectuós o et donen una caixa sense res en el contingut: un error que cal arreglar i recompensar.

Per tant, el que hagués estat més lògic, el que hauria estat una prova de societat madura i avançada és que d'aquí 9 mesos haguessin nascut més infants de l'habitual, o que ahir i avui s'haguessin vengut més preservatius que la resta de dies... El demés: pura tonteria adolescent i autoengnay.



N.B. A propòsit, preservatius no, però ja veureu com a l'hora de reclamar diners, resultarà que tothom, precisament, aquell dia a la nevera hi tenia el millor caviar de Moscú, el peix fresc per excel·lència i no sé quantes coses més... Quin país, quin país!