Deplorable

Em llevo. Una del migdia. Aquesta nit me l'he passada despert: és festa major a Sant Cugat, Barberà i Terrassa. Tanmateix, no us penséssiu que m'he passat la nit sencera despert per gust, sinó perquè m'havien demanat uns companys de Terrassa ajut en una barraka que havien muntat.

Després, doncs, de fer de barman, he pogut corroborar diverses qüestions:

• El millor argument que pot tenir un adult per atacar el col·lectiu jove és presenciar una festa major de caire alternatiu-juvenil, és a dir, unes barrakes. Quin fàstic, sincerament.
  
• Tant en les barrakes de Sant Cugat, com en les de Terrassa –com en qualsevol lloc– hi ha una quantitat de joves impressionant, és a dir, no són la minoria de catalans els participants d'aquest esdeveniment.
  
• De tots els que vénen, seria una manca de rigor científic no dir que la majoria dels participants a les 3 de la matinada ja estan que no s'aguanten drets. Certament, com en tot, sempre hi ha excepcions.
• Passejar per unes barrakes quan s'estan finalitzant fa mal, provoca tristesa, i certifica fins a quin punt l'ésser humà la pot arribar a cagar, fins i tot jugant-se la seva vida.
  
• No és gaire positiu, sincerament, el tractament que es fa de la qüestió des de certs col·lectius, ideologies, i mitjans de comunicació. Sincerament, emborratxar-se fins que surti el Sol, tot semblant una piltrafa, no és ni progressista, ni d'esquerres, sinó tot el contrari, ja que emborratxats els treballadors mai podrem fer la revolució.
  
• Celebro la presència dels Mossos d'Esquadra a l'entrada de les barrakes de Sant Cugat, i el control que feien dels objectes i individus que hi entraven. Així ho vaig comunicar a un agent en sortir-hi, atès que hi havia una enorme pancarta penjada al costat que deia una cosa així com "fora la policia. els joves no us volem". Vaig tenir ganes de dir a l'agent que no es pensés que tots els joves érem iguals, i que tant jo com el company que venia amb mi, estàvem molt satisfets de la seva feina. Ens ho va agrair.
• Finalment, allò progressista i realment avançat seria, ni més ni menys, muntar tota una campanya social per posar les coses al seu lloc en matèria de drogues: aquell individu que necessita fotre's segons quines substàncies al cos és algú d'una notable baixesa moral, especialment si la raó d'ingerir aquests productes és tan frívola com passar millor la festa. S'ha de ser patètic, en aquesta vida, per no saber-ho passar bé sense dependre d'un líquid, d'una herba o d'uns polvets blancs. Reconec que al llarg de la meva existència he agafat una trompa: greu error. Tots en cometem. I aquest error no va fer sinó confirmar encara més la meva postura. Sempre he trobat innecessàries les festes dionisíaques basades en l'alcohol. Per què no fem el mateix amb el sexe? Per què ningú no proposa mai una entrompada col·lectiva de sexe? Perquè som uns cagats, uns conservadors i uns reprimits. És necessari que socialment condemnen tota ingestió de productes de manera desmesurada, i això, a Espanya, avui no està passant.
  

Pinyol 27, ben despert