Sovint no tens ganes d'escriure, i no escrius.
Pinyol d'Oliva
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
I ara què?
- Us en recordeu?
- Ens proposava una sensació diferent: deia no ser narcisista, malgrat que tots sabíem que n'era una estona llarga, motiu que el portava a no voler mostrar les seves coses sense ni tan sols preguntar-se si ens interessaven. Manifestava que no era un pesat romàntic, usuari d'un continu jo poètic encegador. L'objectiu, per a ell, era escriure, ja fos a un blog, a un paper de water, o a un prestigiós diari. Molts pensàvem que no escrivia pas per a ell sol, i que, per tant, volia que algú el llegís. I el cas és que, en la nostra societat, els pinyols d'Oliva –aquesta cosa fastigosa, inútil, que pretén ofegar-te, i que s'interposa en el teu camí habitual en la injecció del fruit català– són imprescindibles per veure la vida des d'una perspectiva més rodona i arrelada. Per això, un grup de pinyolaires hem volgut mantenir el nostre punt d'encontre i de debat. Benvinguts, de nou, al Pinyol!
Compte d'or
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada