Resurrecció

En l'últim post del nostre vell amic Marçal es llegia:
Alguns tenim un final, i, per molt que intentem oposar-nos-hi, acabem desapareixent. Això és el que li ha succeït al Pinyol. Internautes, el Pinyol ha mort.
Les causes de la mort es poden trobar en un aïllament social que l'ha dut a una situació similar a Baudelaire, i tots els poetes maleïts. Les drogues, l'alcohol -sempre he trobat curiós que aquests dos elements es separin-, la mala vida, l'han orientat, inequívocament, a la mort. Em sap greu que no li podreu dur flors, ja que l'hem incinerat. Si algú disposa d'una platja privada, podem negociar tirar-hi les cendres a bon preu. Moltes gràcies a tots!!! Funerària Oliveres i altres productes de la terra.
Nosaltres, molt de temps després de la seva mort, pretenem recuperar l'essència dels Pinyols, amb aquesta humilitat que tant caracteritzava l'autor de l'estimat espai mort.

dijous, 5 de juliol del 2007

La feina

El nostre líder, en el seu moment, ens va ensenyar que a l'estiu, si durant el curs s'estudia, és altament recomanable treballar, i, si és possible, treballar en una feina que requereixi activitat física, per tal de saber què és això de treballar de debò. Així ho he fet jo mateix, aquest estiu. Porto, comptant el dia d'avui, una setmana i aquestes són les conclusions a priori:

  • Les feines que puguin fer les màquines, que les facin les màquines. D'una altra manera es menysté i es desaprofita absolutament la intel·ligència humana.
  • L'autèntic enemic del proletariat no és pas l'empresari, sinó l'encarregat, individu que contínuament pretén impressionar l'empresari a fi que o bé li apugi el rang o bé l'esculli d'hereu de l'empresa, tot putejant el treballador, a base de pressions i mal rotllos constants.
  • En qualsevol feina amb d'altres companys sempre ens trobarem amb "el auténtico" que tan bé Ska-p descrivia fa anys, aquells individus que des de la taula, des de la barra del bar, o des del lloc de merda que tenen a la feina saben dirigir el món de tal manera que denota que els dirigents, siguin del color que siguin, són uns autèntics ineptes. Ell, des del seu lloc de fer caixes de comandes de material escolar, ens salvarà.
  • Si m'oferissin la possibilitat de treballar no pas per hores sinó per feina feta estic convençut que rendiria més, és a dir, faria el mateix amb menys temps, perquè a mi també m'interessaria fer-ho més ràpid i marxar a casa. Així mateix, si m'oferissin la possibilitat de cobrar un extra si produís més de l'estàndard en un temps determinat, també estic convençut que rendiria més.
  • Treballar escoltant Flaix FM redueix la capacitat de producció.
  • Fugint de tòpics, existeix un prototip d'individu jove (entre 16 i 35 anys) catalanoparlant, catalanista i independentista, d'idees anarco-liberals, i consumidor de músiques house, màquina, tecno, i d'altres derivats i subterfugis.
  • Hem de fer alguna cosa en aquest país per reconduir l'oci de la gent jove, i no parlo pas de mesures per evitar accidents de trànsit, sinó d'OCI, d'oferta de lleure.
  • S'han de prendre mesures per obligar les empreses a reciclar: Agendes 21 obligatòries ara mateix.
De moment, tenim aquestes conclusions, però aviat en tindrem d'altres, segur...

Pinyol 31, l'obrer

2 comentaris:

Anònim ha dit...

Això de tenir un líder que us ensenya sona una mica a:

a) Cercle de filósofs grecs.

b) Secta

A escollir segons l'humor del dia...

Ramon Armengol ha dit...

En efecte, es una secta. Pro de moment sembla que no gaire destructiva