Resurrecció

En l'últim post del nostre vell amic Marçal es llegia:
Alguns tenim un final, i, per molt que intentem oposar-nos-hi, acabem desapareixent. Això és el que li ha succeït al Pinyol. Internautes, el Pinyol ha mort.
Les causes de la mort es poden trobar en un aïllament social que l'ha dut a una situació similar a Baudelaire, i tots els poetes maleïts. Les drogues, l'alcohol -sempre he trobat curiós que aquests dos elements es separin-, la mala vida, l'han orientat, inequívocament, a la mort. Em sap greu que no li podreu dur flors, ja que l'hem incinerat. Si algú disposa d'una platja privada, podem negociar tirar-hi les cendres a bon preu. Moltes gràcies a tots!!! Funerària Oliveres i altres productes de la terra.
Nosaltres, molt de temps després de la seva mort, pretenem recuperar l'essència dels Pinyols, amb aquesta humilitat que tant caracteritzava l'autor de l'estimat espai mort.

diumenge, 9 de setembre del 2007

Tornam a ser aquí

Sí, no és cap idea esbojarrada, d'aquelles que sorgeixen en una nit plena d'alcohol i drogues diverses. Es tracta d'una afirmació fonamentada i reflexionada prèviament: els Pinyols tornem a la càrrega.


I per començar amb bon peu, ho farem amb algunes sentències exemplars:

  1. Als Pinyols ens la sua moltíssim el famosíssim partit entre la suposada selecció catalana i la potent selecció dels EUA de soccer –mai he entès aquesta fal·lera nacionalista provinciana pel reconeixement de les seleccions catalanes esportives, la majoria de les quals juguen a esports gens catalans...–. El motius són ben senzills:
    1. ens falta temps per perdre'l en tals activitats
    2. ni de broma col·laborarem amb una indústria de vividors i ganduls –després diran dels polítics i els seus sous–
    3. pel pa encara, però pel circ no mourem ni un dit, no fos cas que ens canséssim
  2. L'opinió dels Pinyols sobre un tal Xirinacs, "el Pare", es redueix a un modest diagnòstic psiquiàtric
  3. Als Pinyolaires ens encanta el disseny soviètic postmodern, entre altres coses perquè mai hem sabut veure'n les diferències amb l'occidental del moment –tot neix a la Bauhaus, no?
  4. Un dia van acusar un company de ser un malvat que considerava més important el medi ambient que els éssers humans, atès que, segons l'interl·locutor, el nostre company l'havia tractat d'una manera abominable. La seva resposta va ser concisa: "Que et molesta que m'importi més el medi ambient que tu? Doncs, ja t'hi pots anar acostumant". I és tan cert que davant de certs individus a un se li acut pensar: "i bé, tant per tant, em preocupa més la formiga que voreja la meva sabatilla que el que a tu et pugui passar". Certament, algú ben aviat considerar aquesta actitud la mateixa que practicaven els grans dictadors, com ara el mite de la relació d'amor entre l'Adolf i el seu gos, però és un risc que assumim.
  5. Acabarem amb el videoclip "No es lo mismo" de l'Alejandro Sanz". Per què? Perquè els pinyolaires estem fins als collons de l'elitisme català de base popular, que ràpidament condemna les grans creacions artístiques per no se sap ben bé quins pecats capitals. El disc i la cançó "No es lo mismo" són, possiblement, una de les grans produccions musicals que la llengua castellana ha produït mai.
Aquí ho teniu!



7 comentaris:

[AdM], Societat Anònima Extralimitada ha dit...

Tornar amb menys fums hauria estat tot un fracàs vostre per als qui anem seguint aquest món de tanta merda (és a dir, els blocs). Vosaltres, si més no, feu riure... amb un dels millors sentits, és clar.

Anònim ha dit...

Què importa l'home, el cim de la creació, el parangó dels animals, en comparació amb les plantes i les bèsties?

I evidentment, als malvats barretinaires que només volen preservar la cultura i la llengua catalanes, bastó! Sort que hi ha gent cosmopolita i avançada, encara que alguns els acusin d'esnobs i pijoprogres...

Anònim ha dit...

I tornem a dir-te: Et felicitem, ets el millor!

Anònim ha dit...

Aquesta cançó és molt bona, quina llàstima que estigui al teu bloc!

una lingüista ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
una lingüista ha dit...

Idò benvenguts! ;-)

Des del desacord, una salutació!

Ramon Armengol ha dit...

genial lo de les seleccions