A la facultat del nostre líder no hi ha altra cosa que no siguin pancartes de cartró convocant assemblees i manifestacions diverses, totes elles sense una finalitat excessivament clara ni transparent.
Això de les assemblees és un fenomen força interessant. Al poble del nostre líder n'acaba de sorgir una de joves inquietats però gens inquietants. El més curiós d'aquest model és que s'erigeix contra aquells sistemes jerarquitzats però és molt interessant adonar-se de les relacions d'ordre implícites que s'hi creen.
El pitjor de tot, però, és que cap d'aquestes assemblees serveix d'altra cosa que no sigui perdre el temps d'una forma impressionant, més que escriure en blogs.
Ho dèiem l'altre dia amb un músic de Marçalaris: quan veig aquesta gent, tot d'una em torno de dretes, però és que m'hi obliguen!!!
