Λυσιστράτη

Aristòfanes, a finals del segle V aC va presentar l'obra de teatre Lisístrata, concretament l'any 411 aC. L'obra ens explicava com una líder d'Atenes, Lisístrata –el nom de la qual significa "la que dissol els exèrcits–, cansada de les contínues guerres entre Atenes i Esparta, reuneix les dones d'ambdós bàndols i els proposa iniciar una vaga sexual. Tot i que a l'inici la idea no agrada massa, finalment els homes, necessitats de sexe, decideixen abandonar la guerra i firma la pau. 

Greu error el d'Aristòfanes, o, millor, el dels atenesos. Pel que sembla, alguns donen la raó al comediant grec, com, per exemple, a Colòmbia o als EUA, en què en diverses ocasions les dones han protagonitzat episodis inspirats en aquesta obra de teatre. Els homes, una vegada més, són tanoques. I per què? 

El motiu: renunciar a una decisió, fet, anhel, i/o activitat, per molt fatal que sigui –objectivament parlant– perquè les dones ens fan xantatge sexual és acceptar i legitimar que els homes necessitem més les dones sexualment parlant que no pas elles a nosaltres. Heus aquí on rau l'assumpte. Fins que els homes no ens integrem al disc dur que no només nosaltres no necessitem més el sexe de les dones, sinó que possiblement són elles les més necessitades –i això, ja ho va dir Tirèsies– anirem molt malament. 

Per tot això, homes del món, alceu-vos altius, que us convoquem a la PRIMERA VAGA SEXUAL INTERSEMENTAL. La vaga, que durarà 72 hores, es concreta en/a: 

• NO copular amb cap individu, ésser o cosa que sigui femella o de gènere o nom femení. És a dir, podrem copular amb EL cul d'un altre però no amb LA seva boca, orella, i altres orificis femenins.
• NO accedir, sota cap concepte, a les propostes que qualsevol femella ens pugui oferir.
• NO fer donacions de semen, ni una, per molt que ens ofereixen un entrepà de pa amb tomàquet, llom i formatge cremós, d'aquell que cau pels costats –tot i ser conscients de la dificultat de negar-s'hi davant de tals pressions. Què s'han cregut, que el món podria funcionar sense els homes? Si fem donacions, elles no ens necessitaran per perpetuar l'espècie. Per tant, a les dones, ni semen. Fem valer els nostres espermatozous! 
• Especial per als homes científics: atureu tot projecte de clonació humana fins a nova ordre. 

Així mateix, el CNP instal·larà un dispositiu especial, durant la convocatòria, destinat als possibles esquirols de la jornada, que simplement constarà d'un reguitzell de càmeres de vídeo amagades a tots els indrets per tal d'immortalitzar els entranyables moments en els quals les dones hauran de fer allò que segons elles mai fan: rebaixar la seva dignitat davant dels homes més lletjos del planeta i haver-se de conformar amb ells. D'aquesta manera es demostrarà, d'una vegada per totes, que necessitats ho estem tots, i, si algú ho està especialment, aquest és, sempre, femella. Indubio contra rea. 

Apreciat llatí...

Classe de llatí sobre els gerundius. Els gerundius són una forma verbal llatina que s'assembla, formalment, als gerundis, però que el seu significat és d'obligació + passivitat. 

La professora ha decidit posar un exemple que ella ha catalogat de divertit: el nom de dona "Amanda", que en llatí voldria dir "aquella que ha de ser estimada". 

Resposta del nostre líder: "Doncs no ens voldríem dir "Armando"...

Qüestió de drets i poder

Que les dones –i diem les dones perquè encara no hem trobat cap home en aquesta situació– han de guadir del dret a l'avortament és una obvietat. No només pel benefici d'aquella dona que no vol, en aquells moments, tenir una criatura, sinó també en benefici de la criatura, ja que el pitjor que et pot passar és ser fill d'algú que no t'ha volgut tenir.

Dit això, però, tenim un petit problema: els embarassos no desitjats sorgeixen després d'una relació sexual entre una dona i un home –són faves comptades. La llei avui per avui –si no estem mal informats– dictamina que, en protecció de la dona i el fill, quan una dona pareix un fill, el pare té l'obligació de fer-se'n càrrec, directament o econòmica. És a dir, que la dona, si ho vol, li pot exigir deures –val a dir que la paradoxa és que, proporcionalment, li pot exigir molts més deures que drets pot exigir-ne el pare; però això ja ho tractarem un altre dia.

Com vostès poden comprovar, en el cas que a España es regulés –i diem regulés perquè els avortaments a España són una realitat– l'avortament i no es canviés la llei estaríem davant de, possiblement, la major situació de desigualtat entre l'home i la dona, des de fa anys. Ja hem dit que la dona ha de tenir el dret a avortar, i és obvi que ha de ser una decisió presa per ella, vaja, que ningú pot obligar-li ni a tenir un fill ni a no tenir-lo. Ara bé, exceptuant casos extrems com les violacions i altres pràctiques similars –perseguides per la llei–, que ens consti, quan es comet un descuit sexual –vaja, quan ens oblidem de prendre les mesures anticonceptives– això és obra i culpa de dos individus, en la mateixa proporció: de l'home i de la dona. Per contra, obligar el pare a fer-se càrrec del fill en el cas que la mare volgués tenir-lo però ell no, és pensar que fou, o bé un descuit únicament del pare, o bé, fins i tot, una causa directa del pare. Follar sense condó ens agrada tant als homes com a les dones, ergo les responsabiliats s'han de repartir. Per tant, entenem que en el cas que l'home no volgués tenir un fill i la dona no volgués avortar, la dona n'hauria d'assumir totes les conseqüències, incloent les econòmiques, atès que seria una decisió que prendria ella, unilateralment.

Tot plegat és com si un fill li robés els calés al seu pare per comprar un gos d'amagat, ja que el pare no el vol, i, un cop comprat, encara el fill demanés al pare que el tragués una estona a passejar i li netegés les caquetes. Si vols una mascota, te n'has de fer càrrec, i més si és un fill, el teu fill.

Per acabar, citarem un fragment de la bibliografia que hem fet servir per tractar aquesta qüestió:

"Finalmente, hay otro abuso de poder sobre el que se guarda un silencio discreto desde hace treinta años: las mujeres poseen un poder sobre la reproducción que no se comparte. Si parece perfectamente legítimo que sea cada una quien decida, en último término, sobre un embarazo o no, por el contrario es un abuso de poder utilizar el esperam de un hombre que no quiere tener un hijo. El que un hombre no pueda procrear como fruto del descuido o contra la voluntad de una mujer es un progreso considerable, pero es un ataque moral imponer la paternidad al que la rechaza explícitamente. Dicho abuso de poder apenas es objeto de encuestas y de estadísticas. Todo se desarrolla en el secreto de las conciencias."

Elisabeth Badinter: Por mal camino. Alianza Editorial (2004)

Curiositats...

M'encanta mirar-te quan dorms, perquè estàs com absent.

M'encanta increpar aquells que m'acompanyen en el vagó de tren, tot mirant-los fixament als ulls fins que abaixin la vista.

M'encanta increpar aquells que m'acompanyen en el vagó de tren mentre dormen absents, tot mirant-los fixament perquè en despertar-se s'ennueguin.

Sau va dir:

M'agrada la gent que mira als ulls.

Sexualitat: homos, hetereos, i bonobos

Tenim un problema: la majoria dels meus companys consideren l'homosexualitat una malaltia –és bo recordar que l'OMS no va eliminar l'homosexualitat com a malaltia fins al 1990. Val a dir que, un cop han fet aquesta sentència, expliquen que, tot i que ho considerin una malaltia, això no vol dir que s'hagi de perseguir, sinó que, igual que aquell que té angines, doncs, vés, pobre bèstia, n'hi ha un parell que són homosexuals. És a dir, en comptes de tenir una mentalitat nacional-socialista i d'extermini, opten, aparentment, per la visió "perdonavides".

I bé, els seus arguments són de tal nivell com: "si tothom fos homosexual, l'espècie se n'aniria a la merda"; o "aviam, si els homes tenen un cilindre, i les dones un forat, com ha de ser natural que els homes optin per fotre el cilindre a d'altres homes?", així com d'altres arguments de tant rigor científic tipus "això és un invent de quatre progres que es volen fer els notes; és una bogeria de la nostra societat; abans no n'hi havia". L'altre dia pensava que tota aquesta discussió s'acabaria d'una manera exemplar. Anem a veure.

D'entrada, comencem per l'afirmació que l'homosexualitat no és natural. Bé, és necessari explicar que les relacions sexuals entre animals del mateix sexe són una realitat. Per tant, només per aquest fet, l'afirmació que no és una conducta natural queda desactivada. Segon, homosexualitat n'hi ha hagut sempre, i no vull haver de recórrer al típic i tòpic exemple de l'antiga Grècia. També a Amèrica, en l'època precolombina hi havia pràctiques homosexuals. I molt abans, evidentment, a l'Àfrica.

Ara bé, a tots aquells que diguin que l'homosexualitat és una malaltia, és una activitat contra natura, és una degeneració de l'espècie; jo els diria quelcom: mireu, sentir atracció sexual només cap a individus del teu mateix sexe és tan antinatural com sentir atracció sexual només cap a individus del sexe contrari. I és que, si creieu que l'homosexualitat i el lesbianisme, entesos com tendències sexuals per les quals els individus se senten atrets sexualment només per individus del mateix sexe, són pràctiques antinaturals producte de la cultura d'una societat; haureu d'acceptar també que l'heterosexualitat, entesa com l'atracció sexual només cap a individus del sexe contrari, és, així mateix, una pràctica imposada per la cultura de la nostra societat; ja que, si mirem al llarg de la història de la humanitat, i les altres espècies animals, l'actual ésser humà és el bitxo més raru i antinatural de tots, pel que fa a l'organització social i les relacions d'estat civil.

Així doncs, des del Pinyol d'Oliva creiem que, de fet, l'autèntica alliberació de l'espècie arribarà quan ens adonem que tots som, en realitat, estereosexuals, altrament anomenat, bisexuals. I, per tant, que no hem d'acceptar cap pressió social que ens impedeixi gaudir d'un sexe realment lliure, en tots els sentits. El sexe no és només una eina per procrear, i prova d'això és el text que us deixo a continuació, extret de la Viquipèdia, on es descriu una de les espècies animals més encantadora de la terra: els Bonobos.

Bonobos: Comportamiento sexual social

Las relaciones sexuales juegan un papel preponderante en la sociedad de los Bonobos, ya que son usadas como saludo, como método de resolución de conflictos, como medio de reconciliación tras los mismos, y como forma de pago mediante favores de las hembras a cambio de comida. Los Bonobos son los únicos primates (aparte de los humanos) que han sido observados realizando todas las actividades sexuales siguientes: sexo genital cara a cara (principalmente hembra con hembra, seguido en frecuencia por el coito hembra-macho y las frotaciones macho-macho), besos con lengua y sexo oral.

La actividad sexual tiene lugar tanto dentro de la familia inmediata como fuera de ella, y suele implicar tanto a adultos como a crías ^[5]. Los Bonobos no forman relaciones estables con parejas individuales. Tampoco parecen discriminar en sus comportamientos sexuales según género o edad, con la posible excepción de las relaciones sexuales entre madres y sus hijos adultos; algunos observadores creen que esos emparejamientos son tabú. Cuando los Bonobos encuentran una nueva fuente de comida o lugar de alimentación, la excitación general suele desembocar en una actividad sexual en grupo, presumiblemente descargando la tensión de los participantes y permitiendo una alimentación pacífica^[6].

Los machos Bonobo practican con frecuencia varias formas de sexo genital entre ellos (frot)^[7]. Una de las formas consiste en ambos machos colgando de un arbol cara a cara mientras frotan sus penes entre sí. También se ha observado a los machos Bonobos realizando esta actividad en el suelo. Una forma especial de la misma, empleada por los machos como reconciliación tras un conflicto, se realiza con ambos tumbados en el suelo y trasero con trasero, mientras frotan sus bolsas escrotales entre ellas.

Las hembras Bonobo también usan el sexo genital hembra-hembra (tribadismo) como forma de establecer relaciones sociales entre ellas, fortaleciendo así el núcleo matriarcal de la sociedad Bonobo. La estrecha relación entre las hembras les permite dominar la estructura social - aunque los machos son físicamente más fuertes, no pueden plantar cara solos a un grupo unido de hembras, y no suelen colaborar entre ellos de esa forma. Las hembras adolescentes suelen abandonar el grupo en el que nacen para unirse a otro. Esa migración habitual de las hembras hace que el fondo genético de los Bonobos se mezcle con frecuencia.

A pesar del enorme incremento en la actividad sexual, la tasa de reproducción no es mayor que la de los chimpancés comunes. Las hembras cuidan de sus crías y las alimentan durante cinco años, y pueden dar a luz cada cinco o seis años. Comparadas con las de chimpancé común, las hembras de Bonobo recuperan la actividad sexual mucho antes tras el parto, lo que les permite reincorporarse a las costumbres sexuales de su sociedad. Incluso los animales estériles o demasiado jóvenes o viejos para reproducirse participan en estas actividades sexuales.

Richard Wrangham y Dale Peterson enfatizan el uso del sexo por parte del Bonobo como mecanismo para evitar la violencia.

"Tanto el Chimpancé común como el Bonobo evolucionaron del mismo ancestro que dio lugar a los humanos, y sin embargo el Bonobo es de las especies más pacíficas y no agresivas de mamíferos que hoy día viven en la tierra. Han desarrollado vías para reducir la violencia que permean toda su sociedad. Nos muestran que la danza evolutiva de la violencia no es inexorable".^[8].

Otro comportamiento social

Las hembras tienen un tamaño mucho más pequeño que los machos, pero un estatus social mucho mayor. Los encuentros agresivos entre machos y hembras son raros, y estos se muestran tolerantes para con cachorros y crías. El estatus de un macho es un reflejo del de su madre, y el vínculo madre-hijo es con frecuencia muy fuerte, manteniéndose durante toda la vida. Aunque existen jerarquías sociales, el rango de cada individuo no toma un papel tan preponderante como en otras sociedades de primates.

Com podeu comprovar, crec que els humans n'hem d'aprendre molt encara, especialment dels Bonobos. Unes salutacions? Ah, doncs tres petons ben fets i una carícia! -- Abans de fotre'ns d'hòsties, ens masturbem mútuament i ens ho arreglem!

Pinyol 2